1936: Gosol i la carretera

Pere Mestres i Albet conseller d’Obres Públiques i Sanitat del primer govern de Lluís Companys programà un viatge a Gósol i Tuixent el maig de 1936. L’acompanyava, entre d’altres el diputat Francesc Viadiu i Vendrell (Solsona 1900- Sant Llorenç de Morunys 1992) que l’havia convençut de fer aquella «excursió».

Van sortir de Barcelona a les 5 de la tarda i a quarts de 9 del vespre arribaven a Cal Badia de Guixers, després de passar per Berga i fer la carretera de Sant Llorenç, on els esperaven els alcaldes i gent d’aquets pobles. A la masia van sopar i van passar la nit.

De Guixers a Gósol el trajecte s’havia de fer amb mules perquè no hi havia carreteres. El diputat Viadiu, que havia preparat amb molta cura la visita, volia mostrar al conseller un món oblidat, que feia anys que reclamava carreteres enteses com a camins transitables amb carros. Feia tant de temps que es reclamaven que quan el conseller arribà a Guixers, tothom entenia que les carreteres eren vies enquitranades on transitaven els automòbils.

A l’extens territori comprès entre Sant Llorenç de Morunys, Tuixent, Gosol, Saldes i Vallcebre, només hi havia camins de bast. L’any 1936 s’estava esplanant el tram de la carretera de Sant Llorenç a La Coma, i havien començat els treballs de la de Guardiola i Foradada.

La comitiva es van llevar a les 4 del matí per començar el trajecte a les 5; havien d’arribar a Gósol a les 10 del matí on els esperava un esmorzar de forquilla per poder continuar el viatge fins a Tuixén i d’allí tornar cap a Guixers, on comptaven arribar a les 10 del vespre, de fosc. Viadiu volia que el conseller es fes pagues del problema d’incomunicació i del despoblament que provocava: coneixement empíric.

Però no van poder arribar a Gósol; un fort temporal ho va impedir. No perquè el conseller no es volgués mullar sinó perquè quan plou, quan la pluja és temporal, no es pot viatjar a lloms de mula per un país de forts desnivells, envoltat de boscos, es molt perillós. Una raó més perquè el conseller s’adonés de l’extrema necessitat de les carreteres, perquè els camins enfangats són impracticables, no només el dia del temporal sinó molts dies després. I és clar, pel maig, cada dia un raig, en un temps on les dites populars es complien.

Van canviar de programa i van arribar-se fins a Sant Llorenç de Morunys i van inspeccionar les obrers de la carretera de la Coma. Van tornar a Barcelona per Solsona. El conseller va quedar esgarrifat, ell que era fill de Vilanova i la Geltrú va dir: «No m’estranya que l’emigració hagi augmentat tan sensiblement aquests darrers quinze anys!. Abans de cinc anys procurarem que no quedi a Catalunya ni un sol poble sense carretera.»

Al cap de dos mesos va esclatar la guerra i el conseller no va poder complir amb el seu compromís, i aquell camí que Viader volia convertir en carretera per connectar la Vall de Lord fins a Gósol, no va ser possible. La carretera enquitranada, des de Saldes, no va arribar a Gósol fins el 1982.