Confiança imprudent

Com més coses se saben del cas de Sara C.C., la dona d’Olot resident a Torelló que va treballar sense titulació a l’Hospital de Berga, el de Vic i la Dexeus, posa en evidència que vivim en una societat basada en la confiança, i que la verificació de mèrits en els processos de contractació és més que laxa; és gairebé inexistent. L’Hospital de Berga ha passat de ser assenyalat com el centre que va fer la gran badada a ser només un entre d’altres; de fet, ha estat l’únic que ha reaccionat d’una forma dràstica i ha acomiadat el responsable de la contractació. La investigació policial ha descobert que ha treballat en una desena de llocs sense cap titulació, i que fins i tot va falsificar un títol de l’institut de Vic per fer d’auxiliar en un servei d’ambulàncies. El cas s’arrodoneix en saber que la seva família també ignorava que no tenia cap titulació. Tothom va pecar d’excés de confiança. Sense confiança, la vida social és impossible. Però aquest és un forat pel qual es colen els impostors, i en serveis de salut, aquests forats són inacceptables. A Berga va atendre 850 pacients. No hi va haver cap desgràcia. Però segur que molts han patit algun inconvenient que no haurien tingut amb un metge de debò.