França des del sofà

Durant tot l’any (no només per vacances), és possible visitar i conèixer països i cultures properes i llunyanes, i fer-ho gratuïtament. Com? Llegint llibres i reportatges, mirant documentals i pel·lícules, o seguint els informatius de canals estrangers.

Jo tinc el costum de mirar-me cada dia els telediaris francesos de la cadena TF1, la més vista del país veí. Això em permet ser testimoni d’una mirada diferent sobre el món (la dels gals), i d’un món diferent en si mateix: veus, per exemple, que els comerços del nord ja no imprimeixen sistemàticament els tiquets de les compres, que ajuntaments d’esquerres prohibeixen espectacles privats i que els electors han amortitzat els vells partits. Però per la resta els francesos tenen problemes semblants als nostres: tot l’estiu ha estat un reguitzell de drames climàtics (sequeres, inundacions, incendis, ventades...), que contrastava amb la relativa tranquil·litat de què hem gaudit -fins fa poc- a Catalunya. A més, a l’hexàgon també els cauen llamps a les catenàries que destaroten els trens, i experimenten una creixent falta de metges -especialment als àmbits rurals.

En tot cas, seguint noticiaris forans t’adones que les aspiracions i preocupacions de la gent són arreu les mateixos: feina, seguretat, arribar a final de mes, divertir-se.... En aquest sentit, els gavatxos estan essent castigats per la inflació, estan empipats amb els seus governs, i intenten oblidar-se de tot anant-se’n de vacances. La diferència amb nosaltres, però, és que últimament són força bel·ligerants i munten bullangues cada dos per tres. Qualsevol espurna (des de la reforma de les pensions fins a una actuació policial desmesurada) provoca grans protestes, que solen acabar amb violència i nombroses detencions.

D’altra banda, una cosa sorprenent és que, en la jacobina i hipercentralista França, els informatius dels seus telenotícies –almenys, els de la TF1– donen més importància als temes locals –fins i tot de petites poblacions– que no pas als afers de la capital; o almenys, s’esforcen per explicar els temes generals des de l’òptica i l’exemple de les realitats locals. Podríem prendre’n exemple.

També sobta el poc pes que tenen la política o els temes internacionals seriosos –guerres, economia...– en els informatius diaris (si bé és cert que a la TF1 hi ha programes especialitzats que cobreixen a bastament aquestes temàtiques). Per contra, aquests informatius se centren en aspectes de la vida quotidiana de la gent –en especial els que afecten les seves butxaques– i, pel que fa a l’estranger, en qüestions de turisme i de cultura popular. Això sí, la meteorologia hi ocupa sempre un lloc destacat; en això, fins i tot ens guanyen.

Per últim, s’ha de dir: els horaris dels seus programes informatius (que duren com els d’aquí) són més europeus que els nostres: hi ha edicions a la una i a les vuit del vespre. Però, vist tot plegat, no sé si realment la gent de més amunt és més neta, culta, desvetllada i feliç –com assegurava el poeta.