Hi havia una vegada un circ

Que el circ ha estat el més gran espectacle del món te n’adones quan visites el Palau Internacional del Circ, al Prat de Sant Pere de Besalú. Creat gràcies a la iniciativa i l’empenta de Genís Matabosch, un home de circ amb una llarga trajectòria com a estudiós, col·leccionista i gestor cultural, aquest museu és també un centre d’interpretació sobre la història i l’evolució del circ europeu en el transcurs dels darrers dos-cents cinquanta anys. Cada un dels espais és dedicat a repassar les diferents disciplines circenques: el funambulisme, el malabarisme, l’acrobàcia, l’il·lusionisme i l’escapisme, el món dels pallassos, a més a més dels domadors de feres, els animals artistes, les amazones, l’home bala i la dona forçuda, el llançador de ganivets... I tot això escenificat amb una gran quantitat de cartells, gravats, porcellanes, fotografies, llibres, una col·lecció única al món de gairebé un miler de segells postals d’un centenar llarg de països i el circ en miniatura més gran del món. En l’apartat de vestuaris i complements, reclama l’atenció el conjunt de vestits dissenyats al taller parisenc del principal creador de vestits de carablanca, Gerard Vicaire, així com el vestit i els sabatots de Tonetti, i el mallot i el trapezi de Pinito del Oro, probablement l’acròbata europea més sensacional del seu temps. És d’agrair que, contra el menysteniment i l’oblit d’una forma d’expressió artística i cultural com els circs d’una altra època, es reivindiqui l’esforç, l’habilitat i la valentia de generacions d’homes i dones que, per amor a l’espectacle, sovint van posar la vida en risc per fer realitat allò que semblava impossible. Ben diferentment de com, avui dia, el circ mediàtic converteix en impossible allò que amb voluntat i perseverança podria ser possible.