Que el circ ha estat el més gran espectacle del món te n’adones quan visites el Palau Internacional del Circ, al Prat de Sant Pere de Besalú. Creat gràcies a la iniciativa i l’empenta de Genís Matabosch, un home de circ amb una llarga trajectòria com a estudiós, col·leccionista i gestor cultural, aquest museu és també un centre d’interpretació sobre la història i l’evolució del circ europeu en el transcurs dels darrers dos-cents cinquanta anys. Cada un dels espais és dedicat a repassar les diferents disciplines circenques: el funambulisme, el malabarisme, l’acrobàcia, l’il·lusionisme i l’escapisme, el món dels pallassos, a més a més dels domadors de feres, els animals artistes, les amazones, l’home bala i la dona forçuda, el llançador de ganivets... I tot això escenificat amb una gran quantitat de cartells, gravats, porcellanes, fotografies, llibres, una col·lecció única al món de gairebé un miler de segells postals d’un centenar llarg de països i el circ en miniatura més gran del món. En l’apartat de vestuaris i complements, reclama l’atenció el conjunt de vestits dissenyats al taller parisenc del principal creador de vestits de carablanca, Gerard Vicaire, així com el vestit i els sabatots de Tonetti, i el mallot i el trapezi de Pinito del Oro, probablement l’acròbata europea més sensacional del seu temps. És d’agrair que, contra el menysteniment i l’oblit d’una forma d’expressió artística i cultural com els circs d’una altra època, es reivindiqui l’esforç, l’habilitat i la valentia de generacions d’homes i dones que, per amor a l’espectacle, sovint van posar la vida en risc per fer realitat allò que semblava impossible. Ben diferentment de com, avui dia, el circ mediàtic converteix en impossible allò que amb voluntat i perseverança podria ser possible.
