Omnium: el dany causat

Abans dels inicis del procés independentista, tenia una franca simpatia vers una entitat preocupada i destinada a protegir, impulsar i escampar la llengua i cultura catalana, en l’àmbit intern i extern. L’entrada en política, de la mà de l’ANC, reconvertint els seus principis pels de sumar-se a totes les accions i actuacions contra els que defensàvem la legalitat democràtica, em va fer canviar radicalment, fins al punt d’equiparar Òmnium i ANC, en una mateixa entitat.

Delegats locals i comarcals, van considerar que havien de participar en tota mena d’actes, destinats a la promoció de la independència, fossin de caràcter legal o no, fossin respectuosos o no vers els qui no pensaven el mateix. És així, com una entitat cultural, es converteix en una entitat política, fent ús de mètodes i sistemes que l’han marcat per a sempre. Per a mi, mai més podré col·laborar amb una entitat que ha trencat els drets dels qui defensem els principis democràtics.

Trobar socis, delegats i membres destacats, exigint posicionaments contraris al jurament fet, per part d’alcaldes i regidors, em va semblar increïble i alhora clarament perjudicial per als principis que diuen defensar. Som cinc milions els catalans i catalanes que no hem participat, ni actuat en pro de la independència de Catalunya. No hem volgut trencar el jurament fet. No hem volgut enganyar el poble català amb promeses i objectius que mai podien reeixir.

Com podia una entitat que deia lluitar per a la llengua i cultura catalana, voler imposar una sola llengua, a milions de catalans que en tenen una altra com a pròpia i materna? Com es pot protegir una llengua si es vol fer callar, una altra? On és el principi de respecte, per la diversitat lingüística i cultural?

Catalunya, és un país, una nació amb un sol poble, i dues llengües pròpies. És que volen trencar aquesta realitat per imposar-ne una altra, de minoritària, sense respectar la de tots i totes?

El dany causat és enorme, perquè els que veien amb simpatia la duplicitat de llengües, la importància d’estudiar-les, promoure-les, i parlar-les, han deixat de fer-ho. Som molts, centenars de milers que consumim menys cultura catalana, perquè l’han volgut imposar, o simplement l’han posat del costat de la independència.

Totes les imposicions van en direcció contrària al que es pretén. Ara i aquí, una part important del país, s’ha situat a l’altra banda de la barrera. I a l’altra banda hi ha una majoria que supera àmpliament l’estrictament catalana. D’aquí l’enorme dany causat, i si no s’adonen dels greus errors comesos, i demanen perdó, no recuperaran la confiança ni la sintonia amb els que són de vital importància per a la supervivència del català, com a llengua i cultura.

Que mirin les dades, i que reflexionin sobre els darrers dotze anys. Veuran l’enorme retrocés de la llengua i cultura. Si no són capaços de lligar caps, i veure la relació, millor es dediquin a funcions menys rellevants que les de la llengua i cultura.