Paneroles

Gemma Camps

Gemma Camps

Al costat de temes com la victòria de les noies al Mundial, el cas Rubiales, amb el capítol familiovodevilesc inclòs; les negociacions per formar govern a Espanya, l’anunci del judici a Trump, les cançons de l’estiu, els festivals de l’estiu, les festes majors, els problemes del Barça per tancar la plantilla, la ressaca de l’èxit de Barbie, etcètera, etcètera, aquest estiu hi ha hagut un tema que hi ha qui ha patit especialment i altres que hi han empatitzat, també, especialment. Parlem de les plagues de paneroles, que durant molts dies, ara ja no se’n parla tant, van ser el tema de conversa i de les queixes dels veïns al barri de Sant Andreu de Barcelona i també es van fer més presents de l’habitual en altres llocs d’aquest i d’altres municipis. Les paneroles són, segurament, un dels insectes més fastigososos dels que s’arrosseguen per terres i parets. Què les fa tan repulsives? Hi ha algun mecanisme al nostre cervell que ho deu explicar. Igual que ens genera terror només sentir la paraula rata o, d’una altra manera segurament no tan visceral sinó més racional, sentir a parlar del mosquit tigre i de les meduses. Una explicació per a l’augment de les paneroles i meduses en concret té a veure amb l’increment de les temperatures, que els va a favor a l’hora de sobreviure i de multiplicar-se. Ja ho diu la dita: «A l’estiu, tota cuca viu». Quanta més calor, més cuca vivint. I està clar que, tal com van les coses, les temperatures altes cada vegada aniran a més i, segurament, estimat lector, el que aquest any ha escoltat sobre les plagues de paneroles en indrets que no l’afecten, en un futur no massa llunyà també li tocarà viure-ho a vostè. Una altra dita diu que «Si l’octubre fos molt fred, l’any que ve no hi haurà cuquets». Tot i que no és una ciència exacta, la saviesa popular sol encertar. Tornem a les meduses. En aquest cas, l’augment de la temperatura de l’aigua del mar ha ajudat a la seva proliferació. Entesos en la matèria fan notar que, mentre abans no n’hi havia fins al juny com a molt d’hora, i el setembre ja no se’n trobaven, enguany han fet acte de presència al maig i podrien allargar-se fins al novembre. Paneroles i meduses queden en una anècdota -tot i que no ho són- davant d’una altra conseqüència especialment dramàtica fruit de l’escalfament global. Segons l’International Environmental Partnership (IEP), una xarxa d’experts d’arreu del món que treballen junts per fer front plegats als reptes ambientals, l’any 2050, que és a la cantonada, 1.200 milions de persones a tot el món podrien haver de deixar casa seva a causa dels desastres naturals fruit del canvi climàtic. En comparació amb les migracions climàtiques, paneroles i meduses seran el menor dels problemes.