Mossèn Josep Armengou i Queralt

La seva monografia es va publicar després del cinquantenari de la Coronació l’any 1971, per l’editorial Montblanc de Granollers. Aquest és un llibre bàsic per saber del nostre santuari i vist ja des de la perspectiva posterior al del Concili Vaticà II. Malauradament, fa massa anys que està exhaurit i caldria que fos reeditat com més aviat millor. Mossèn Armengou ha estat el gran oblidat de la cultura a Berga, els seus dietaris varen tardar més de deu anys en ser publicats després de ser dipositats per la família a l’Arxiu a Berga... i si no fos per l’editor berguedà Jaume Huch que amb la seva editorial L’Albí ha tingut cura de la reedició de dos títols: La Patum i La Justificació de Catalunya la seva obra avui seria introbable, n’Huch també havia editat el seu dietari de guerra...

Vaig tenir la sort, millor dit el privilegi de tractar força amb mossèn Armengou, de petit l’havia ajudat, als estius, moltes misses de 8 del matí o de 10 h els diumenges a l’església de Sant Joan, sempre m’explicava coses de la família com quan el meu avi Climent canviava la pell del tabal de la Patum, o de com amb l’altra quitxalla del barri venien a la plaça de les Fonts a fer salts amb la Guita que l’avi havia fet construir perquè juguessin els seus fills i la canalla... va dir-me que de petit havia vingut a casa dels avis a fer pràctiques amb el piano que tenien... i moltes més coses.

Mai no em cansaré de reivindicar la seva figura com a mossèn, escriptor, berguedà i patriota. La seva monografia de la Patum és un llibre bàsic que sempre recomano llegir a tothom qui vulgui saber de la festa berguedana. El seu llibre La Justificació de Catalunya, és l’única obra escrita, editada i repartida íntegrament a Catalunya sota la dictadura franquista; caldria, però, fer-ne una nova edició fent servir el seu text original clandestí i no la versió publicada després de la seva mort, ah! I sense oblidar mai el text de Joan Fuster que va acompanyar l’edició clandestina, mai no entendré com no surt a les edicions postfranquistes, per sort el professor Auladell de la Universitat de Barcelona el va reeditar fa pocs anys.

Ara que s’apropa la festivitat de la Mare de Déu de Queralt i que des del 31 d’agost es fa cada tarda la novena al santuari (encara que l’ascensor no funciona), penso en el mossèn Armengou, com ell pujava, cada dia, amb l’autobús amb els nois de l’Escolania per fer els cants de la Novena i sobretot el dia de la Gala de Queralt quan dirigia els cants de la missa i sobretot el moment més important el cant de l’Himne de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, però ja se sap, Berga és com és com deia un saviet local, i enguany tampoc podrem comprar a la botiga queraltina ni a cap llibreria de Berga o d’enlloc la monografia seva de Queralt.