Mossèn Ballarín i Queralt

Enguany és el centenari del naixement de mossèn Ballarín, i amb molt bon criteri s’ha posat una placa commemorativa a l’església del santuari de la Mare de Déu de Queralt. El mossèn ha deixat una empremta fonamental en el seu pas queraltí. Mentre ell va ser-ne el capellà custodi, el santuari va ser un lloc de refugi, amagatall i visites de centenars de persones, molts dels qui fugien de la persecució policial franquista van trobar, gràcies a ell, un bon refugi i seguretat al santuari. No dic noms, ja que en foren centenars. Una prova d’això és que a la missa del seu enterrament a l’església de Sant Pere de Berga hi acudiren tres presidents de la Generalitat: Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Artur Mas, cosa mai vista en un mateix acte a Berga tan il·lustre concurrència.

Voldria destacar només dues coses fonamentals per a Queralt fetes per ell: la portalada de l’església i la propietat del santuari. Gràcies a mossèn Ballarín la façana del santuari i el nou campanar són obra de l’arquitecte Josep Antoni Coderch i de Sentmenat, un dels arquitectes més importants de Catalunya. La seva portalada queraltina surt a moltes de les seves obres i és considerada una referència de l’arquitectura moderna.

L’any 1974, gràcies al mossèn, a la fi i després d’anys i anys de baralles es va resoldre el conflicte de la propietat del santuari. Queralt no va ser mai desamortitzat i l’Església catòlica exercia el ple domini sobre les institucions queraltines. Quan l’any 1916 es va fer la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, la festa més important mai vista a Berga fins ara, amb la vinguda de centenars de persones com ara tots els bisbes de Catalunya, molts diputats catalans, el batlle de Barcelona, el rector de la Universitat de Barcelona, el president de la Diputació, un ministre de Madrid i, fins i tot, una infanta d’Espanya (Isabel de Borbó, coneguda popularment com la Xata). Després es va despertar la cobdícia berguedana, n’hi va haver que es plantejaren fer una urbanització a dalt al santuari (sort que no es va fer... i van decidir que calia portar aigua potable a Queralt –cosa que avui, l’any 2023, encara no s’ha fet, per cert).

De data 1 de juny del 1918, al Registre de la Propietat de Berga hi ha la inscripció que diu: «Edificio denominado «Santuario de Nuestra Señora de Queralt» con sus anejos huertos y tierras del propio Santuario... El excelentísimo Ayuntamiento de esta ciudad tiene la posesión de esta finca ... ACTA: Don Joaquín Serra Huch, Alcalde de esta ciudad cumpliendo un acuerdo del ayuntamiento». Això va ser la causa de molts conflictes que van durar anys entre l’Ajuntament berguedà i el bisbat. Va culminar amb el tancament pel bisbe de Solsona de l’església del santuari del 10 d’abril del 1921 fins al 3 de setembre del 1923, quan es va decidir, en un pacte bilateral, que el santuari i tots els seus edificis annexos seria un condomini.

L’any 1974, mossèn Ballarín va impulsar la separació d’Església i estat a Queralt. Entre ell i per part de l’Ajuntament de Berga el seu secretari Jaume Sánchez i Isac i l’alcalde Noguera, es va redactar el projecte de divisió del condomini. El 4 de novembre es va firmar el document de la Partició del Condomini de Queralt pel bisbe de Solsona i el 7 de novembre ho feia l’Ajuntament de Berga. Per al bisbat queda el temple i els seus annexos, la sortida al castell on hi ha el campanar, i part de la planta baixa del santuari per a botiga de records, la resta per a l’Ajuntament. L’Església es compromet a no instal·lar-hi cap establiment d’allotjament i l’Ajuntament a no permetre la venda de records a l’allotjament. Les construccions parroquials ara, l’any 2023, gràcies a mossèn Barniol, són de molt fàcil identificació, estan renovades i adequades a les funcions que han de fer; mentre que les de l’Ajuntament fa massa dècades que estan ben deixades de la mà de Déu i sense fer cap servei per a allò a què havien estat encomanades.