Un pilar

Hi ha àmbits en els quals no val a badar; a parer meu, tota societat té uns pilars bàsics en què l’organització de l’estat no pot fallar, i és en la salut, l’educació o ensenyament (depèn de qui mani el nom varia) i l’ordenament legislatiu. I si ens posem en mode populista, enguany s’hi afegeix la seguretat, en general.

Com que no es tracta de populista ni d’exercir-ne badarem una mica, vers un dels pilars: el sistema educatiu. No és ni la meva especialitat ni el meu àmbit de coneixement, però com a bon ciutadà algun dret tinc a badar-hi. De fet, aquest pilar, i fora de desitjar amb complementarietat del nucli familiar, posa les bases per ajudar a un bon procés vital de les persones.

Com manegem aspectes com el fracàs escolar, l’abandonament escolar, em pregunto si són conceptes diferents, segurament sí que ho són, i l’absentisme escolar.

Segons dades de l’Instituto Nacional de Estadística, a l’Estat espanyol les persones que abandonen de manera prematura els estudis, en joves entre 18 a 24 anys a l’any 2022, és de l’11,2% de les estudiants (el 8% a la UE) i el 16,5% dels estudiants (l’11,1% a la UE). Almenys amb això no quedem tan retratats a la foto. Aquesta és la foto general, si mirem la classificació, per països, resulta que anem quarts començant pels països que més abandonen. Ens guanyen malauradament, Romania, Hongria i Bulgària. Per cert, els millors els croats.

Una qüestió en la qual se’m fa difícil badar és en les causes, estem parlant de dades en què a partir dels 16 anys l’educació no és obligatòria. Aquí pot existir una de les causes, pot ser que una part del jovent continua estudis per inèrcia? I que a l’arribar als setze anys la tria entre fer batxillerat o una formació professional encara es basi en el fet que no està ben vist fer una FP? I això quan sabem que fer una FP assegura millor una sortida professional amb relació als estudis realitzats. Recordo frases com: «aquest noi/a no serveix per estudiar, millor que faci una FP!» sense tenir en consideració les expectatives de la persona. Perquè les noies tenen una taxa d’abandó inferior un fenomen generalitzat a Europa. El seu grau de maduresa és més alt que els nois a la mateixa edat i saben el que volen estudiar?

Un altre aspecte és l’absentisme escolar, el no assistir a classe de manera esporàdica o continuada, pot arribar a ser entre un 25 al 28% en alguns centres en alumnes de 4t de secundària. I aquí tenim un bon camp per analitzar; que hi ha al darrere?

Una causa important, tant per l’abandó com per l’absentisme és la manca de detecció de disfuncions del neurodesenvolupament en edats anteriors, l’ideal als 6 anys, i em refereixo a les dislèxies, dislàlies, dèficit d’atenció, altes capacitats, trastorns de l’espectre autista... per no anar a trobar l’assetjament escolar, factors socioeconòmics o familiars o inici de disfuncions mentals.

S’han fet passos, en el nostre país, però cal una millor comunicació entre el sistema educatiu i el sistema de salut, el mental encara més.