Ocupació i delinqüència

L‘Ajuntament de Manresa debatrà avui sobre les ocupacions d’immobles i és possible que torni a aparèixer l’adjectiu «delinqüencials», amb el que es vol diferenciar les que reclamen més atenció de l’autoritat. El cert, però, és que tots els ocupes delinqueixen, encara que sigui poc.

El Codi Penal és clar. Diu: «El qui ocupi, sense l’autorització pertinent, un immoble, habitatge o edifici aliens» serà «castigat amb la pena de multa de tres a sis mesos». Si utilitza la violència o la intimidació, la pena pot arribar als dos anys de presó. Per tant, les ocupacions són delicte, també quan es tracta de pisos deshabitats o magatzems abandonats. Quan s’ocupen habitatges que constitueixen «morada», o locals en funcionament, la cosa s’agreuja i la pena pot arribar als quatre anys de presó.

«Delinqüencial» significa «relatiu o pertanyent a la delinqüència o als delinqüents». Si tota ocupació d’un immoble sense permís és un delicte, els autors són delinqüents i allò que els afecta és «delinqüencial», sense més requisits.

Això no vol dir que no es pugui estar a favor de separar el gra de la palla i focalitzar l’atenció en aquelles ocupacions que provoquen danys a la finca, creen mal ambient, empitjoren la seguretat d’un entorn, atrauen gent poc recomanable, fan caure el valor de les propietats i donen feina extra a la policia.

Durant molts anys ha existit un clima social de tolerància i comprensió cap els ocupes, als quals es relacionava amb els preus inassequibles de l’habitatge, les dificultats d’emancipació juvenil o la creativitat dels moviments alternatius. L’arribada de màfies organitzades, traficants de drogues, elements antisocials i altres amenaces a la convivència ha modificat la percepció del fenomen i pot fer que gent necessitada pagui per les malifetes dels desvergonyits, que són especialistes en sortir-se’n.

O algú es pensa que els traficants de drogues, posem per cas, abandonaran el lucratiu negoci si els fan fora dels pisos ocupats i han de pagar lloguer?