L’entreteniment de la política

Aquesta setmana s’ha viscut al Congrés dels Diputats un espectacle. Un espectacle polític, però espectacle en definitiva. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es va sotmetre dimecres a la votació d’investidura que, sense donar peu a sorpreses, va acabar sense èxit. De fet, estava cantat que els populars no aconseguirien el seu objectiu de poder governar a Espanya amb el suport de Vox, ja que les matemàtiques no els acompanyaven. Així, la primera votació va acabar amb 172 vots a favor i 178 en contra. Amb un resultat esperat, el debat d’investidura de Feijóo només tenia un punt d’incertesa per comprovar si hi havia algun dissident socialista que preferia trair el seu partit per permetre governar a l’extrema dreta abans que els partits nacionalistes que han de permetre governar a Pedro Sánchez.

D’aquesta manera, el debat va servir per donar via lliure a l’oratòria dels portaveus i a un conjunt d’atacs i respostes que es poden viure des del punt de vista de l’entreteniment. Són pocs els moments en què es pot gaudir de la intervenció de tots els partits i el debat de la investidura és com un coliseu romà on tothom intenta enfonsar el seu rival. Això sí, amb esportivitat. Des de gladiadors que ja sabem com se les gasten com Rufián, Esteban o el mateix Feijóo, fins a sorpreses inesperades com la del diputat socialista Óscar Puerta. El PSOE va considerar que el debat fallit de la investidura de Feijóo no era digne de la participació de Sánchez, però es va escollir a Puerta per justificar la contradicció d’una de les màximes del PP. «Ha de governar el partit més votat en les eleccions». Puerta, que va guanyar les eleccions municipals a Valladolid, no hi governa per un pacte entre PP i Vox, que van perdre les eleccions. El mateix ja havia passat en altres llocs com a Andalusia o Madrid. El debat ha deixat també altres moments graciosos, com l’equivocació d’un diputat socialista a l’hora de votar que finalment va ser rectificat.

En definitiva, és un d’aquells actes polítics que convida a seure al sofà i escoltar els arguments d’uns i altres i a veure les reaccions de la resta de diputats perquè ja saps com acabarà. Potser li falta la tensió d’un debat electoral, però és millor perquè les cartes ja estan sobre la taula. Demà, Feijóo tindrà una altra oportunitat per «enganyar» a alguns diputats i ser escollit president. Si no és així, serà el torn de Pedro Sánchez, que a priori té el suport suficient sempre que s’entengui amb els partits independentistes. Agafarem crispetes per seguir-ho.