Xarxes i brètols dicten l’agenda

Xavier Domènech

Xavier Domènech

En Jordi Morros escrivia dimecres, en aquest diari, sobre converses de botiga entre clients alarmats per la baralla del Passeig i els vidres trencats a l’estació d’autobusos. Les converses a la botiga, o al bar, o al dinar de cunyats, són xarxes socials en el més genuí sentit de l’expressió. Xarxes presencials, antigues, pretecnològiques. No calen grups de whatsapp per escampar un estat d’alarma. Ni per activar el mecanisme psicològic que respon a la por amb el tancament de la comunitat i la desconfiança envers l’estrany.

Fa mil·lennis que les notícies volen i es deformen a mesura que circulen, sense necessitat de vídeos a TikTok ni d’espirals d’odi a Twitter. El dominic valencià Vicent Ferrer, a qui va canonitzar el luxuriós segon papa Borja, va atiar amb eficàcia l’odi contra els jueus, que va derivar en pogroms sagnants a finals del segle XIV. Successius propagandistes van repetir l’operació en diferents temps i països, fins arribar a l’Holocaust. Falsos rumors d’ofensa sexual d’un negre a una blanca provocaven linxaments als Estats Units fins no fa tant. La catalanofòbia escampada pels intel·lectuals al servei de la cort madrilenya dels Àustries, dècades abans dels Borbons, no va necessitar altra cosa que la paraula esmolada i uns quants versos satírics, i aquella llavor encara dona avui esponerosos fruits d’incomprensió.

El darrer segle ha accelerat la propagació d’informacions i deformacions, primer a través de la ràdio i la televisió i després amb la comunicació per internet, tant la vertical (mitjans) com l’horitzontal (xarxes). Ara tot és instantani, des de la notícia d’un terratrèmol fins una ganivetada nocturna, i es barreja amb tantes exageracions i mentides com arribem a produir i empassar. Una dotzena de brètols que es tiren cadires pel cap o trenquen vidres d’autobús són capaços de marcar l’agenda de tota una ciutat fins l’extrem que no es parli d’altra cosa. Però, estrictament, res d’això no és nou. Simplement, som així. La part bona és que sabent-ho, podem millorar.