Manresa diu prou!

La gestació d’una manifestació per la «inseguretat» i l’incivisme que s’ha convocat pel primer dijous d’octubre no és més que el resultat de la persistència incansable de grups com Vox i el Front Nacional de voler posar la percepció d’inseguretat al centre del debat polític. Tenint una capacitat d’incidència gens menyspreable durant la passada legislatura, ara, amb el vistiplau de Junts per Manresa, aquesta incidència ha arribat a cotes mai vistes. Aquests agents volen vendre la imatge d’una ciutat decadent, pobre i plena de criminals. Tot i que totes les dades respecte a la criminalitat a la ciutat ens diguin el contrari, saben perfectament que la política entén poc de dades i molt d’emocions.

La manifestació del dia 5 d’octubre seria una oportunitat excel·lent per reclamar mesures radicals i que vagin al fons de la qüestió de la inseguretat, i que també comptin amb el suport científic com, per exemple, reforçar mediacions comunitàries, centres de reducció de danys i prioritzant l’execució de polítiques socials per abordar el problema d’origen, evidentment acompanyades de mesures més efectives de seguretat pública. Per desgràcia, això no és així; la convocatòria és per demanar la recepta clàssica de l’extrema dreta (Vox i FNC) i la dreta neoextremada (Junts): exigir més presència policial, més càmeres i més mà dura.

Si bé Manresa se situa per sota la mitjana de Catalunya en taxa de delinqüència (a Manresa és de 63,7 per mil habitants mentre que a Catalunya és de 76,3 per mil habitants), sabem que la nostra ciutat és molt desigual, sent la setena amb més desigualtat de tot el país amb un índex de Gini de 32,6.

La història natural de la inseguretat està increïblement lligada a les desigualtats socials. En totes les societats, excepte aquelles on hi ha règims militars, les desigualtats socials són absolutament proporcionals a la mala percepció de seguretat que té una població. Més desiguals, més sensació de perill.

Sabem que no abordar la problemàtica de la inseguretat i l’incivisme des d’una base comunitària està destinat al fracàs. Manresa ha anat posant més policies i més càmeres durant els últims anys, sense que això hagi repercutit en una millor sensació de seguretat. Fet que, d’altra banda, és obvi: ni i les càmeres ni els agents de policia fan màgia. Són elements reactius, actuen un cop han passat els fets. Si volem que les coses no passin, s’han de trobar noves receptes, i és aquí on les polítiques de seguretat comunitàries han de sortir a relluir.

El problema és que qui ha capitanejat l’autoodi manresà, qui diu que a Manresa ja no es pot sortir al carrer i qui enfonsa la imatge de la ciutat per 4 vots, vol més control social, vol assenyalar al diferent i vol, sobretot, posar al punt de mira a qui, segurament, més ajuda necessita. Manresa ha de dir prou, sí, però no atiant el racisme i el classisme.

En definitiva Vox, el Front Nacional i Junts volen convertir Manresa en un nou Ripoll, passant per sobre de tot i tothom que s’interposi al seu pas. I això, passi el que passi, no ho permetrem.