Jo també dic prou

No han estat unes setmanes senzilles d’ençà que es va produir la ja coneguda baralla al Passeig. La ciutat, més enllà de problemes d’incivisme i sensacions d’inseguretat, també afronta el risc que es trenqui la convivència. Aquesta situació és pretèrita a l’existència d’Impulsem Manresa i una de les raons del seu naixement. De fet, hem viscut una sascejada al consistori fruit de les darreres eleccions que ha portat a una nova configuració de tot l’arc del ple.

Des d’Impulsem Manresa no ens hem mogut ni una coma. I repeteixo: qui la fa, la paga. El nostre grup municipal és i serà el més bel·ligerant amb els malfactors, però no dubtarà en assenyalar qualsevol dosi de nacionalpopulisme que posi en entredit la convivència. De la mateixa manera que vam decidir entrar al govern en un acte de responsabilitat comunitària, ara toca acostar-nos a les dinàmiques que sumin en lloc de les que divideixen. De dinàmiques que ens conjurin com a ciutat, en lloc de les que ens classifiquen per barris. De dinàmiques que ens cohesionin en lloc de les que ens identifiquen pel cognom.

El govern ha de fer la seva feina, i ja ha llançat una bateria d’accions per resoldre el conflicte. Algunes d’aquestes són més visibles i estan destinades a pal·liar la sensació d’inseguretat, com els reforços policials, i d’altres que es treballen amb més discreció però amb la mateixa contundència i que busquen impactar en el llarg termini per atacar el problema des de l’arrel. Podem fer més, i farem més. L’oposició també cal que faci la seva tasca i actuï amb responsabilitat, pensant més en la ciutat i menys en si podrà esgarrapar alguns vots més en la propera contesa electoral. Amb uns grups municipals participatius, col·laboratius i propositius, la ciutat sempre hi surt guanyant. El teixit associatiu, i sé de què parlo perquè hi he estat involucrat una pila d’anys, ja fa bé en identificar i reivindicar les seves necessitats, perquè ningú coneix tant el batec de la ciutat. Tota la comunitat manresana, la ciutadania participativa i organitzada, també fa una feina imprescindible quan treballa conjuntament amb els actors polítics, econòmics i socials perquè esdevenen motor de canvi. Ara bé, siguem honestos, sols falta una petita guspira en una ciutat alterada i castigada perquè incidents com els que hem vist arreu de la geografia catalana es repeteixin a la nostra ciutat.

En darrer lloc, dilluns passat em va entrevistar aquest mateix diari i vaig explicar els riscos que veia en el fet que la manifestació coincidís amb la Fira Mediterrània, de les més importants del país en el seu àmbit, desitjada per moltes ciutats amb molts recursos i amb un impacte econòmic de més de 10 milions d’euros (Deusto 2012, FUB 2016), gens menyspreable. En aquest punt és d’agrair que els organitzadors hagin rectificat per tal que la llibertat d’expressió i manifestació no entrés en conflicte amb l’esdeveniment. Dit això, seguim treballant per una ciutat cívica, segura, neta i on vingui de gust viure-hi!