Una mani al cementiri jueu

La mani de dijous contra la inseguretat a Manresa es va fer a la plaça de Neus Català, però deu de cada nou manresans estan convençuts que es va dur a terme «a Crist Rei». Ja vam avisar que el canvi trigaria a ser assimilat.

Per les «Històries del Bages» de l’historiador Francesc Comas (cada dissabte a la Revista de Regió7) m’assabento que la parròquia i la plaça de Crist Rei s’aixequen a la contrada on els jueus enterraven els seus morts, o «fossana dels jueus». La coincidència té la seva poesia: el personatge de Jesús de Natzaret descrit als Evangelis era un jueu, descendent de jueus en línia recta i sense barreges fins al rei David; tal genealogia feia que es complissin en ell les profecies bíbliques. La identitat israelita del Crist no va impedir que el cristianisme perseguís a mort l’ètnia triada per Déu per fer-se home, sempre segons la teologia. Quina falta de respecte a l’Altíssim.

La festivitat de Crist Rei, que se celebra cada any a finals de novembre, va ser instituïda el 1926 pel papa Pius XI en l’encíclica Quas primas, amb el propòsit següent: «La celebració d’aquesta festa ensenyarà també a les nacions que el deure d’adorar públicament i obeir Jesucrist no només obliga els particulars, sinó també els magistrats i els governants. A aquests els portarà a la memòria el pensament del judici final, quan Crist, no ja per haver estat llançat de la governació de l’Estat, sinó tan sols per haver estat ignorat o menyspreat, venjarà terriblement totes aquestes injúries; doncs la seva règia dignitat exigeix que la societat sencera s’ajusti als manaments divins i als principis cristians, sia en establir les lleis, sia en administrar justícia, sia finalment en formar les ànimes dels joves en la sana doctrina i en la rectitud de costums».

Al govern absolut de Jesucrist a la Terra (a través de l’Església, naturalment) està consagrada la festa de Crist Rei que dona nom a la parròquia manresana i a la plaça veïna, però ben pocs dels que pronuncien el nom en deuen ser conscients. Doncs apa, ja ho saben.