No ho volen entendre

N’hi ha que no ho entenen perquè no ho volen entendre i el complex d’inferioritat que els tenalla té les dimensions de la nau central de la basílica de la Seu. Posem un parell de casos. La biologia i no cap altre motiu fa que les dones tinguin unes prestacions diferents a les dels homes en alguns aspectes on és bàsica la força bruta: el rècord masculí de Manresa dels 100 metres, per exemple, que és des de fa uns mesos de 10 segons i 55 centèsimes, se situaria en la tercera posició en el rànquing mundial femení de tots els temps, només darrere de la nord-americana Florence Griffith (10.49) i la jamaicana Elaine Thompson (10.54). Justifica aquesta irrellevància estadística la discriminació i el menyspreu cap a les atletes, per tant, cap a les dones que corren? La resposta és òbvia. D’altra banda, tenim la qüestió dels salaris: no hi ha cap jugadora de Primera Divisió que exigeixi que el seu club/empresa li pagui (de moment, el futur està per escriure) el mateix que als seus homònims masculins de màxim nivell: no pots pagar per sobre del que generes, és el mercat. Les seves reivindicacions transiten per un altre carril i tenen a veure amb el tracte equitatiu. Les futbolistes demanen condicions professionals: tècnics, metges, fisioterapeutes, nutricionistes, psicòlegs, horaris d’entrenament, instal·lacions, camps de futbol, transports... Qui no entén tot això és perquè no ho vol entendre i s’instal·la en el mantra de la inferioritat de les dones. Una estupidesa a l’altura de les reaccions masclistes que estem llegint des de fa setmanes en la lluita de les futbolistes espanyoles d’elit exigint que se les tracti com cal.