Un Baxi conegut, però igualment en reconstrucció

Alts i baixos a parts iguals. El balanç de dues victòries i dues derrotes que té el Baxi Manresa després de quatre jornades de lliga reflexa a la perfecció el joc de l'equip aquesta temporada: moments de ritme, encert i espectacle, combinats amb quarts de col·lapse defensiu i errors ingenus. És un 2-2; però també podria ser un excel·lent 4-0 si no haguessin fallat les forces als dos minuts finals contra el Madrid i si s'hagués jugat amb més serenor en el debut contra el Gran Canària. O també podria ser un horrible 0-4, que just va anar contra el Breogán i el Casademont, per no matar el partit quan tocava.

Pedro Martínez té una plantilla amb jugadors a dos ritmes. Hi ha una primera unitat que es coneix i juga de memòria. Contra tot pronòstic i contra tot el que diu la història recent del Manresa, el director esportiu, Xevi Pujol, va aconseguir renovar Martinas Geben i Devin Robinson, que juntament amb Dani Pérezvan ser el pilar de la remuntada i la salvació de la temporada passada. Les estadístiques diuen que quan ells són a pista, juntament amb Travante Williams o Guillem Jou, passen coses. I hi ha química. Les mirades i els ànims que es dediquen en moments complicats denoten compromís i ganes de guanyar. Però quan comencen els canvis, comencen també els problemes. És normal, no deixa de ser un equip en construcció. A Brandon Taylor se li ha de donar temps; amb Musa Sagnia i Marcis Steinbergs tenir paciència; i gestionar el fenomen Mr Hyde i Dr Jekyll que protagonitzen Juampi Vaulet i Brancou Badio quan són a pista. El cas de l’escorta senegalès és especialment curiós: el novembre passat deixava fred i tenia números per no menjar-se els torrons a Manresa (com Bortolani), però aquest curs és dels qui més fa aixecar de la cadira. Ara bé, les estadístiques també diuen que amb ell a pista, el Baxi ha viscut en aquestes primeres quatre jornades els pitjors moments en defensa: un balanç de -11 contra el Gran Canària; -5 contra el Madrid; +6 contra el Breogán; i -11 contra el Saragossa. Si recupera el to defensiu, Badio serà una perla que durarà poc al Nou Congost, igual que Robinson. Trobar el substitut de Moneke era complicat i l’ala-pivot ha recollit el testimoni amb èxit. I què passa amb Dani García? El de Mataró és el jugador que menys ha utilitzat Pedro Martínez fins ara (6 minuts 54 segons); menys que Elias Valtonen i que Jonas Zohore, que té poques opcions de seguir ara que acaba d’aterrar Pierre Oriola. Assumit que a Manresa la reconstrucció és constant i que res és fàcil; aquesta temporada almenys es parteix d’uns bons fonaments.