No Badem

De ben segur que, en aquest cas, no podem badar! Fa una setmana, es va fer públic un document impulsat per l’OMS Europa i que estudia el comportament de salut en edat escolar: «El focus en la salut mental dels adolescents i benestar a Europa, Àsia central i el Canadà». L’enquesta va ser realitzada entre els anys 2021 i 2022 en quaranta-quatre països. És un estudi del comportament i autovaloració en Salut.

La troballa més important és el biaix de gènere que mostren els resultats: les noies van obtenir pitjors resultats per a la salut mental i el benestar que els nois en tots els resultats, una diferència de gènere que va creixent amb l’edat per a tots els indicadors, i si ho girem cap als nois, resulta que la satisfacció amb la vida i el benestar mental eren més alts entre els nois que entre les noies dels tres grups d’edats a la majoria dels països i regions. I com sempre els adolescents de famílies més benestants, van presentar nivells més alts de satisfacció amb la vida i benestar mental.

Una altra consideració és que la satisfacció amb la vida i la salut autopercebuda, van disminuir respecte a les enquestes que s’havien fet quatre anys abans. Un resultat important, va ser la sensació de solitud entre el jovent i que les noies explicaven més queixes de salut que els nois: mal de cap, mal de panxa, mal d’esquena, sentir-se de baix humor, sentir-se irritable o de mal humor, sentir-se nerviós, dificultats en dormir i sentir-se marejat.

En general, només el 36% dels adolescents van valorar la seva salut com a «excel·lent», però es van observar diferències amb relació al gènere, edat i país/regió. La prevalença informada d’una salut excel·lent va disminuint amb l’edat, especialment entre les noies. Als 15 anys, només el 23% de les noies van declarar una salut excel·lent, en comparació amb 40% dels nois.

Podria anar enumerant dades, però el fet més important és que la davallada en la valoració de benestar i salut no ha fet més que anar baixant des de la primera enquesta 2013-2014, o sigui que la pandèmia de la covid-19 no ho explica tot, un augment progressiu del malestar dels adolescents. El que sí que sembla evident és insistir en el fet que les escoles estan al centre de la prestació dels programes de salut mental, una realitat que requereix més recursos, una formació conjunta i un diàleg continuat entre els sistemes de salut i l’educatiu. Una formació basada en els mateixos coneixements en relació a la salut mental i la detecció del malestar, la seva cronificació acaba amb disfuncions malaltisses.

Si aquestes males notícies es donen en països relativament calmats, escric relativament, perquè aquest estudi mostra un malestar de fons, no cal ser gaire savi per imaginar el patiment, no el malestar, dels infants i adolescents de les zones en guerra. Ara està de moda la paraula trauma referida al patiment psicològic, com poden afrontar aquests infants les situacions traumàtiques i violentes viscudes? Quantes generacions han de passar per tal de poder-se relacionar i comunicar-se amb respecte?