Els meus boscos

L’alt Berguedà podria encabir un monstruós vedat per a la caça de cérvols a càrrec de persones riques. Aquesta és la informació difosa per una plataforma constituïda preventivament en contra. Els suposats perpetradors han estat comprant fins a 1.800 hectàrees a Sant Jaume, Castell de l’Areny, Borredà i les Lloses. És una enormitat. I no han acabat. Neguen pretendre fer el que els ecologistes diuen. Tampoc han demanat (encara) cap permís, la qual cosa no vol dir que no tinguin intenció de fer-ho.

Quan vaig al bosc em sento titular del tros per on camino o pedalo. Tot i que l’accés (normalment) és lliure, oblido que hi ha un propietari, sigui públic o bé privat. Si els indicis es fan realitat, ens podríem trobar l’equivalent d’un terme municipal sencer vedat, amb camins tancats i tota mena d’obstacles per passar a buscar bolets o observar la fauna del lloc.

La Directa, mitjà de transformació social i denúncia, ha fet un exhaustiu treball de recerca i ha obtingut algunes dades i força informació sobre el cas. Si és cert, es prepara un xoc social dels de manual. Boscos a mans d’un sol propietari, incloent les masies, les quals han anat deixant buides els seus estadants per ordres de la propietat. En contra de qui defensa l’ús lliure i públic de les contrades rústiques. El manifest dels seus oponents parla de «grans inversors», de «minoria adinerada», amb «alt poder adquisitiu» per gaudir d’un «vedat elitista de caça». O sigui, un grup de pecadors del capitalisme s’apoderarien del lloc, s’hi faria una granja de cérvols i allotjaments per als potentats. D’aquí a uns anys podríem tenir per aquí personatges grotescos com els acompanyants del rei antic a finques castellanes, a les caceres per Àfrica o a Vologda, a Rússia, allà on va matar un os borratxo.

També és possible que els activistes hi estiguin posant més pa que formatge i tot plegat quedi en res, com tantes propostes vistes últimament i per sort amagades en un calaix. L’empresa compradora, Naturalis Science Food, segueix intentant obtenir més terreny boscós. Disposa de diners en abundància. Fabriquen pinso per a gossos d’alta qualitat (el pinso, no els gossos). Veient com molts dels propietaris d’aquests animals els tracten a cos de rei de quatre potes no en tinc cap dubte: són un negoci altament rendible.

L’interès comú davant d’un de particular és una combinació complicada de gestionar en ocasions com aquesta. Per això és tan important la vigilància i el control d’una possible nova agressió a la natura del postpirineu. La fórmula per neutralitzar-los és ben coneguda de tots: uns manifestants valents i mobilitzats fent soroll al davant dels polítics al càrrec dels permisos requerits, els quals, atemorits més que convençuts, els denegaran sine die. Les úniques víctimes hauran estat els residents a algunes de les masies, expulsats de casa seva. Una de les disputes va acabar a trets entre un habitant d’una d’aquestes cases i el fill de l’alcalde del poble on va guanyar Vox. Sempre van de dret (o els de dretes) cap al merder. A fer-hi vídeos i ara a caçar.