TV3: si la marca rutlla, no la toquis

Una dita d’aquelles que surten a les sèries americanes recomana: «Si no està espatllat, no provis d’arreglar-ho». Es veu que pertany a la saviesa ancestral del poble cherokee. No costa gaire de veure-hi la lògica: ficar les grapes en allò que funciona, ni que sigui amb la millor de les intencions, implica córrer un risc innecessari. És, certament, una dita molt conservadora, contrària a la idea progressista que tot és susceptible de millora. Els esforços orientats a perfeccionar allò que rutlla de forma inamovible des de fa anys sovint han generat desastres, però moltes altres vegades ens han fet la vida més fàcil. Exèrcits d’enginyers es passen el dia pensant en quines modificacions poden aconseguir que els aparells i els processos de la nostra vida guanyin en eficàcia, eficiència i comoditat. També ho fan els professionals de les ciències socials, entre elles la comunicació i la publicitat, escarrassats a millorar els canals i els continguts. I entre aquests, sens dubte, les marques, un afer extremadament delicat, perquè les bones, les que funcionen, costen molt de construir i llançar-les a la paperera pot ser una mala decisió.

Aquesta setmana s’han posat en marxa els canvis i millores al portal digital de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, presidit per la nova marca 3cat, cridada a substituir totalment els vells i coneguts noms comercials de TV3 i Catalunya Ràdio. Com que encara falta més d’un any per al relleu, els responsables de «la Corpo» tenen temps de preguntar-se: cal enviar la marca TV3 a la deixalleria? Està espatllada? Les audiències i les enquestes de valoració diuen el contrari. Des dels inicis heroics de fa quatre dècades fins ara la marca TV3 ha acumulat atributs positius de proximitat, fiabilitat, comunitat i sentit de pertinença. Pot millorar en molts aspectes? Segur que sí. Però prescindir-ne pot ser un greu error, capaç de desorientar una part notable de l’audiència en benefici d’uns propòsits digitals que les Teresines no entendrien.