Moltes gràcies, mossèn Ruaix!

Fa molt respecte parlar de mossèn Ruaix. Un savi amb tots els ets i uts. Però ho vull fer perquè en aquesta vida massa atrafegada que vivim, poques vegades ens aturem per dir-nos gràcies els uns als altres. I avui vull dir gràcies a mossèn Ruaix i a la Coral Taral·lejant Albades. No sé pas quants anys fa que cada divendres al vespre vaig a Calders a fer música. « I no et fa mandra, el divendres, agafar el cotxe i pujar a Calders?» Gens ni mica! Al contrari: m’agrada molt acabar la setmana assajant amb la colla calderina! Perquè, a més a més de cançons, hem compartit moments únics i inoblidables. Són un grup humà de primera categoria. I això no té preu. Només tornar de vacances, una bona estona d’assaig l’hem estat dedicant al repertori per a solemnitzar la missa del 15 d’octubre pels 25 anys de mossèn Ruaix al capdavant de les parròquies de Sant Vicenç de Calders i de Sant Pere de Viladecavalls. Perquè al marge de les creences de cadascú, la bona tasca de mossèn Ruaix, tant com a rector com a acadèmic de la llengua, és impagable. Qui m’hauria dit que un dia tindria el correu personal del mossèn i podríem intercanviar opinions sobre temes diversos, com l’estat de salut de la nostra estimada i masegada llengua. Impagable saber-lo a prop. En acabat de la missa, la Margarida Oliveres va parlar en nom dels fidels de la parròquia, i amb veu emocionada, va agrair al mossèn «el vostre saber fer. Escolteu atentament la feligresia i a tot aquell que a vós es dirigeix. [...] Sabeu trobar en cadascú les qualitats positives i les dieu de tot cor, car així ho sentiu.» També va parlar un altre savi, en Lluís Cerarols, qui fou alcalde de Calders i a qui l’alcalde actual, l’Eduard Sánchez, li va encomanar unes paraules en nom de tot el poble: «La majoria dels calderins que avui som en aquest temple hem perdut al llarg d’aquests vint-i-cinc anys algun ésser estimat [...] Mossèn Ruaix els ha acomiadat sempre des de la discreció, la prudència, sense forçar més del compte les emocions, amb finezza, i les seves paraules, més enllà del ritual, han estat sempre un bàlsam ja que han deixat obertes les portes de l’esperança.» En cap dels parlaments es va passar per alt la secularització actual de la societat. En l’homilia, el bisbe Romà Casanova, que va presidir la missa, va dir que la secularització té com a conseqüència « anar posant sal a les arrels. I llavors, sense adonar-se’n, el buit en el cor de les persones és més i més gran; el nihilisme, com una boira baixa, ho va penetrant tot». I va ser abans de les postres, que l’alcalde ens va adreçar unes paraules parlant en nom dels «creients no formals o una mica agnòstics». «El secularisme imperant [...], si bé ha tingut l’aspecte positiu de separar la religió del poder i de la vida civil, ha deixat tanmateix un buit que abans omplia la religió i que no ha estat substituït.» Dues veus que, des de punts de partida ben allunyats, coincidien en el missatge. D’un temps ençà, els correus que rebo de mossèn Ruaix comencen amb un «Dinàmica mestra» que em fa esbossar un somriure. Quina sort haver coincidit amb vós en el meu camí de vida. Us estimem, mossèn Ruaix!