Educats, intel·ligents i eficients

Els dos partits realment històrics existents a Espanya són el PSOE i el PNB. El primer, nascut el 2 de maig del 1879, ha assolit els 144 anys d’existència, amb una bona salut i un llarg camí al davant. El segon, va néixer el 31 de juliol del 1895. Té, doncs, 128 anys a l’esquena.

En tots dos es nota aquest caràcter històric, marcat per tota mena de vicissituds, que han sabut superar amb bona nota, fins arribar el dia d’avui. Del PSOE, n’he parlat en nombroses ocasions, i més que en parlaré a la vista dels grans reptes que té al davant, i pel caràcter estratègic de la seva existència, ja no solament a Espanya, sinó a l’àmbit europeu i mundial, no en va és un dels grans entre els més grans.

Avui, però, vull destacar l’existència i pervivència del PNB, pel que té de singular i excepcional en l’àmbit nacional, estatal i europeu. Un partit curiós, per la seva estructura, per la disciplina, per l’encaix dintre de la societat basca i navarresa, i per com han sabut superar una trajectòria tan llarga amb resultats excepcionalment bons.

Ara mateix ha tornat a donar una lliçó de com, amb una mínima representació de tan sols cinc diputats, pot negociar i arribar a acords de primer nivell sense necessitat de comportaments infantils, ni amenaces o giragonses de guió, impropis de gent seriosa. Amb ells se sap que porten els deures fets, exposen peticions raonables, ben estudiades i possibles, basant-se en arguments sòlids i ben plantejats.

Hi havia punts de l’Estatut de Guernica per complir, doncs han exigit el seu compliment. Res a dir, hi estan en el seu dret, puix es tracta d’una Llei Orgànica. És lògic que es pugui acceptar la proposta i s’arribi a l’acord. I tot, portat amb educació, intel·ligència i eficiència. Marca de la casa. Sento sana enveja per aquesta manera de fer i actuar. Es pot estar més o menys d’acord amb els plantejaments, però els porten ben elaborats, ben fonamentats, i amb perspectiva històrica. Saben que res es resol en quatre dies, i que en determinats moments cal esperar millors finestres d’oportunitat per aconseguir-ho. Saben esperar i buscar el moment oportú per resoldre deures pendents.

I sí, van aconseguint ampliar i enfortir l’autogovern, fins al punt de convertir-se en punta de llança d’una estructura federal d’Espanya. No tenen raó els qui menystenen l’enorme procés de descentralització i desconcentració del poder central. Estem en un sistema autonòmic, molt proper al federal, amb autonomies que no volen assumir determinades competències, i altres que en reclamen, més i més. El sistema és prou flexible per admetre aquestes diferències.

Si un model haurien d’haver seguit, els partits independentistes catalans, és el del PNB. No se’ls veu ni mala educació, ni estirabots, ni posar eixelebrats, en cap dels càrrecs de representació parlamentària. Tenen clar el que volen, ho defensen amb bons plantejaments, no volen trencar l’ordre legal, i s’ajusten al seu marc estatutari. Fiables, intel·ligents i eficients. Que ningú s’estranyi del funcionament intern i extern de les seves institucions.