El follet de les olives

Feliç estava fent dos talls a cadascuna de les tres mil olives en immillorable companyia i escoltant un pòdcast d’«El club de las tres pipas» d’una entrevista a Santiago Auserón quan ho va dir. Vaig demanar una repetició, que les fades de la tecnologia em van concedir. Quan li van demanar que parlés sobre el ‘duende’, Auserón va fer referència a un estat de gràcia que provoca un corrent elèctric (una comunió?) que fa que algú «senti dintre del pit com si l’habités un déu».

Ja estava Auserón fent de les seves. Ja sortia el filòsof a passejar per conceptes que el fan difícil de seguir, perquè ell coneix bé les referències del camí i molts altres el volem immòbil al jardí botànic. Vaig decidir explorar la frase pronunciada per algú que l’any que ve farà 70 anys, l’edat que tenia el seu mestre Gilles Deleuze quan va morir a causa de les lesions patides després de llançar-se per la finestra de casa. Era considerat un dels filòsofs francesos més importants del segle XX, juntament amb Michel Foucault (mort de sida); Louis Althusser (un desgraciat que va escanyar la seva dona) i Guy Debord (que també es va suïcidar).

Auserón no semblava anar per mal camí, filosòficament parlant, i vaig pensar que això del pit i el déu deuria ser una cita, així que vaig posar a Google diferents formulacions de sentir dintre del pit com si hi habités un déu. La referència més aproximada ni l’esmento perquè estava situada a anys llum de les paraules d’Auserón. Van sortir consells de la llevadora per al postpart, sobre lactància materna, poemes amb les mateixes paraules formant part d’altres frases i, molts, molts, enllaços sobre dolor al pit i angina de pit... Tot i així, la frase podia no ser seva i no trobar la cita perquè apareixia sepultada per l’algoritme que la IA va perfeccionant perquè no trobem res del que busquem de tan eficaç com serà. Una autèntica crac aquesta IA per crear presons de miralls, un xou de Truman per a cadascú?

I si la frase formava part de la conferència «Teoría y juego del duende» de Federico García Lorca, a la qual havia fet referència en un altre moment de l’entrevista?

No ho sé, però vaig trobar que la paraula ‘duende’ prové del vocable àrab ‘duar’, que significa el que habita o amo de la casa. Representa el follet com un ésser petit, rondinaire i entremaliat que viu entre plantes, arbres i els seus fruits. Vaig sentir clarament una tremolor dintre de la galleda de les olives. I vaig parar de fer talls per anar-me’n xiulant suaument cap al lavabo deixant una mica oberta la porta del balcó.