La violència contra les dones

Demà, 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, cal que recordem que totes les dictadures, de la Unió Soviètica al nazisme, passant pel franquisme i fins l’Afganistan, han intentant anul·lar les dones. O com a mínim, invisibilitzar-les.

En la llarga lluita de les dones per recobrar la seva dignitat, l’Església no sempre ha estat al seu costat, ni les ha valorat com calia, a diferència del que feia Jesús, que no només no les rebutjà sinó que les acollí i les estimà, com a Joana, Susanna, Salomé, Marta i Maria, la Samaritana, Maria Magdalena i les altres dones que acompanyaven el Mestre pels camins de Galilea.

Per això el papa Francesc sempre ha defensat les dones, tot afirmant que «l’Església és femenina» i que «no es pot entendre una Església sense dones, però dones actives, amb el seu estil» i que «és necessari fer una profunda teologia de la dona».

Pel contrari, els manuals del franquisme deien que «la vida de toda mujer no es más que un eterno deseo de encontrar a quien someterse», ja que la dictadura afirmava que «las mujeres nunca descubren nada; les falta el talento creador reservado por Dios para inteligencias varoniles». Per això el franquisme volia dones submises: «En un matrimonio normal, siempre será la mujer la que tenga que hacer más concesiones». I la «Sección Femenina» adoctrinava les dones així: «A través de toda la vida, la misión de la mujer es servir. Tampoco tenemos que tomar el deporte como pretexto para independizarnos de la familia, ni para ninguna libertad contraria a las buenas costumbres».

Davant el fracàs dels estats en la defensa dels drets i de la dignitat de les dones, sobretot les afganeses, cal que l’Església i l’Europa de les nacions alcin la seva veu per tal de mostrar la seva solidaritat amb aquestes persones. Per això el papa ha dit que les dones que sofreixen «situacions d’exclusió, maltractament i violència», són «doblement pobres», ja que «es troben amb menors possibilitats de defensar els seus drets».

Amb tot, la situació que viuen les dones a l’Afganistan (i a d’altres països), també és responsabilitat d’Occident. Així ho resumia, molt encertadament, el Dr. Àlex Arenas, doctor en Física i catedràtic del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili, quan va escriure: «Occident ha proporcionat als talibans armes, entrenament militar, apps que permeten localització de persones i sobretot els hem ensenyat a fer política, és a dir, a mentir. Què esperàvem?». I ara no s’hi val les lamentacions i els farisaics cops al pit.

Com ens ha recordat el papa Francesc, «cap religió no justifica la violència dels drets de les dones i de les nenes», una violència que s’ha d’acabar ja.