El virus de votar un idiota

Fa un parell de setmanes un cunyat professional a qui no tenia el gust de conèixer assegurava davant d’un grup de coneguts seus i desconeguts meus que la vacuna de la covid està fent que es disparin les defuncions per infarts en persones joves, i explicava que això és així perquè el de la covid no és un virus normal, sinó un virus «químic», ja que tots els virus que es fabriquen en laboratoris estan elaborats amb productes sintètics, no naturals. Ell, naturalment, no està vacunat.

Segurament, el publicista que va inventar l’eslògan «jo no soc tonto» pensava en aquest individu. La mitja dotzena de persones que formaven la seva audiència assentien amb el cap sense gaire convenciment, però semblaven trobar-ho tot versemblant, i coincidien completament que sí, i tant, darrerament els esportistes de mitjana edat cauen com mosques. Sigui com sigui, ningú no va exhibir ni la més mínima incredulitat. Tenien altra feina. Però és possible que, creient-hi o no, algun membre de l’audiència deixi caure en alguna altra tertúlia que «diuen» que la vacuna causa infarts perquè el virus era sintètic, i encara que el raonament sigui absurd (¿la vacuna és xunga perquè el virus estava fet amb plàstics comprats als xinos?) la idea general es pot anar escampant si és de les que agraden als cunyats. Igual que durant la pandèmia hi havia persones superpropagadores del contagi, hi ha superpropagadors de tonteries, i fan més efecte del que sembla perquè, encara que ningú no se’ls cregui del tot, creen el clima mental per creure en fantasmes i conspiracions i acabar votant un idiota. La veritable conspiració és haver aconseguit que cada vegada hi hagi més gent cunyaditzada que és incapaç de llegir una frase una mica llarga. Això sí que és un virus.