Berga a la cua

M’agrada, un o dos cops al mes, anar a donar una volta per l’entorn del santuari de Queralt. Vistes magnífiques de mig país, i esplèndida visió de la ciutat. Fa més de quaranta anys d’aquest costum i puc assegurar que els canvis en la fesomia, les infraestructures, equipaments i serveis de la ciutat, han estat mínims, insuficients. Portem quaranta-quatre anys llargs de democràcia municipal, i puc assegurar que els alcaldes que es van saber espavilar, van aprofitar els primers vint o vint-i-cinc anys, per transformar, renovar i modernitzar els seus pobles i ciutats. Tot estava per fer, perquè vam trobar ajuntaments vells i atrotinats, mancats de personal, desorganitzats i incapaços de fer front a les necessitats més elementals.

En una generació, vam fer el que en altres països europeus havien necessitat el doble de temps. Qui es movia, aconseguia ajuts de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat, del Govern central, i ja més cap aquí, de la UE. La suma de tot plegat, juntament amb una gestió frenètica, va fer possible una autèntica revolució transformadora. I qui va tenir alcaldes i equips sòlids, va continuar, fins avui dia, en què ja s’actua cap a una segona transformació, una vegada la primera ha quedat insuficient o obsoleta. Tot té caducitat.

Si mirem Berga, podem dir que es troba en plena primera transformació: ni acabada ni embastada, en uns quants elements clau. Com pot una capital tenir, quaranta anys després, un immens forat, en el bell mig del recinte urbà? La Rasa dels Molins era una immensa potencialitat, perduda en diverses ocasions, la darrera quan Caixa Penedès impulsava un projecte de primer ordre.

Però és que tenim un immens nucli antic per resoldre. Per fer-hi entrar el sol, transformar-lo i adaptar-los a les necessitats actuals. Tenim un edifici CAT, a l’entrada principal, encara per estrenar que ni tan sols serveix de magatzem per a la brigada d’obres. Uns Jutjats vells que estan a l’espera de decisió i que mentrestant es van deteriorant. Un convent de Sant Francesc, molt desaprofitat. Un edifici en runes, a la confluència de Pere III amb C/ Barcelona. Una estació de bus, impensable en una capital, i la volen situar en un lloc impossible. Excusa? La Generalitat no hi vol gastar més diners! Senyors meus, en altres llocs han gastat el doble i un nyap com aquest, quedarà per sempre. Ha d’anar a l’entrada de Berga, no solament per als berguedans de la capital, sinó per als de la comarca, perquè puguin deixar el cotxe particular, a prop.

Em faria falta un parell de pàgines més per detallar mancances, algunes de molt importants, com falta d’espai a la Casa Consistorial, que hauria d’haver portat a crear un altre centre i deixar l’edifici històric per l’alcaldia i un parell de regidories. Però, és que la gestió, l’organització interna, l’estructura, no correspon a una capital. Es va separar l’Hospital de la Residència, sense previsió ni planificació, hi ha contractes caducats, d’altres emparaulats. I el més greu i preocupant, l’equip de govern (CUP i ERC) va darrere els problemes, no al davant per evitar-los. Quan això passa i portem molts anys, molts, així, no ens estranyi que Berga ocupi la cua de les quaranta-tres capitals de comarca.