L’informe de la bufetada

Informe PISA, un bufetada amb la mà plana. Un posar al descobert els enormes problemes que es viuen a les aules, els grans dèficits d’aprenentatge d’algunes noves generacions i els problemes que hi ha a les universitats, on els professors veterans asseguren que estan baixant els nivells d’exigència. Ara, els resultats d’unes proves d’un any amb una mostra que el Govern qüestiona diuen el que fa temps que es viu als centres educatius: la població que aprèn té més habilitats tecnològiques però moltes més limitacions a l’hora d’afrontar tasques que suposin certa concentració, la comprensió lectora toca fons, l’habilitat en l’escriure està més que qüestionada, les matemàtiques són un os difícil de superar per a molts alumnes. Per afrontar una recuperació dels nivells, calen canvis. Urgents. Els debats ja estan fets del dret i del revés i el que no hi ha és temps per entretenir-se. Ni per buscar justificacions que fan envermellir el conjunt del país, com va fer dimarts l’administració catalana.

La immigració no és un problema en ella mateixa, la causa està, en tot cas, en no saber o no poder fer front a les necessitats educatives d’una població nouvinguda fins a situar-la en els nivells d’exigència mínima que ens imposem. Si en uns anys hem passat d’una població de 6 milions a 8 milions i aquest creixement es justifica gairebé al 100% per la immigració (el creixement vegetatiu de la població original és mínim o negatiu en molts anys) vol dir que hem de destinar uns recursos impressionants a l’educació, hem de comptar amb uns professionals excel·lents i que tinguin obsessió per intentar revertir la situació. I molt del que he escrit justifica la diferència entre pública i privada a les PISA, que fa un mal terrible.