Inflar el globus dels insults

L’estirabot salvatge de Santiago Abascal profetitzant que algun dia «el poble espanyol voldrà penjar Sánchez dels peus» (referència clara a l’exhibició del cadàver de Mussolini a la plaça Loretto de Milà, on va ser vexat per l’ira popular) no és tan sols una exhibició ben transparent del tarannà del personatge, ni es pot atribuir únicament a l’entorn en què va ser pronunciat –la presa de possessió de l’ultraconservador argentí Javier Milei. És més que això. L’atzagaiada és, de fet, la conseqüència necessària de la competició establerta entre el PP i Vox per veure qui la diu més grossa contra Pedro Sánchez, especialment (però no només) amb l’argument de la llei d’amnistia que ahir va començar el seu tràmit al Congrés dels Diputats entre anuncis d’apocalipsi de la democràcia.

Cada vegada que Abascal i la seva tropa llancen una desqualificació radical contra els socialistes, els de Feijóo se senten obligats a disparar-ne una de més exagerada per no quedar com uns tous acomplexats. Naturalment, Vox replica elevant el to, perquè la seva senya d’identitat és la hipèrbole expansiva. El PP reacciona apujant l’aposta, i així s’estableix una dinàmica d’espiral ascendent: de la covardia a la «felonía», d’aquesta a la traïció, al cop d’estat, i a l’execució sumària a càrrec d’un escamot com el que va afusellar el Duce.

D’escamots que liquiden sense judici els enemics de la causa en tenim un passat massa ple, així els catalans com els espanyols. Les paraules del màxim dirigent voxista haurien d’haver provocat un moment de reflexió a la dreta que se suposa civilitzada, per plantejar-se la conveniència de prémer el fre i entrar la marxa enrere abans no ens estimbem.

L’abús de les desqualificacions les converteix en banals, en devalua la força, i promou la posada en circulació d’altres de més agressives. En aquesta dinàmica el debat polític hi surt perdent i la democràcia se’n ressent i es desprestigia. Però als infladors del globus no sembla que els preocupi gaire.