Bogeries viàries

Tenir anys i més anys, una de les grans vies de Catalunya, col·lapsada tots els caps de setmana i festes de l’any, produeix efectes molt, molt perillosos. Parlo de la C-16 catalana, l’E9, europea en el tram no desdoblat que va de Berga a Bagà (Túnel del Cadí).

Pujar com a autovia fins a Berga, vol dir una hora o hora i quart de cotxe, des de Barcelona i ciutats de l’entorn, però poden suposar de dues a tres hores de Berga a Puigcerdà i/o pobles de l’entorn. Parlo de temps mínims, si per entremig es produeix algun incident o accident, hi podem afegir una o dues hores més.

Alguns alcaldes i diputats fa anys que reclamem una cosa tan senzilla com complir acords, pactes i resolucions d’ajuntaments, consells comarcals i Parlament de Catalunya. Fins ara, les negociacions, redaccions de projectes, modificacions, propostes alternatives i compromisos han estat una immensa presa de pèl. No tenim cap data, ni cap projecte concret, amb el finançament corresponent, que porti solució al problema.

I les conseqüències d’aquests col·lapses són greus, perquè assistim, cada setmana a autèntiques bogeries, sense haver tingut, de moment, múltiples víctimes mortals. Ja no parlo de les fortunes que ens costa posar i treure cons, amunt i avall, per tallar el tercer carril. És una fotesa, al costat de les imprudències de centenars de conductors, cap amunt o cap avall.

De pujada, molts ja entren per Gironella cap a Cal Rosal, i d’aquí cap a Berga, travessant a tota velocitat el primer nucli, i passant per tota mena de carrers i vies de Berga, amb clares proves de desconeixement. Una part se’n van cap a l’antiga C-1411, per arribar al terme municipal de Cercs. En aquest tram, si es produeixen accidents, són complicats de resoldre perquè és una via desclassificada, i només és apta per a uns pocs veïns que hi tenen alguna casa o finca.

Però és que els col·lapses han portat a buscar vies alternatives, i una és a la sortida del Túnel de Berga, cap a la C-26, per anar a buscar un camí rural / forestal que porta cap a la Nou de Berguedà. Parlem d’un camí de tres metres d’amplada, sense proteccions laterals, en la major part del recorregut, amb gravíssims problemes d’encreuament amb altres vehicles, i que a la banda dreta o esquerra, segons la marxa, hi ha algun estimball que pot ser mortal. Arriben poc més enllà del polígon de la Tèrmica, i formen un tap amb els que circulen i no volen facilitar la incorporació.

Però més amunt arriben a Guardiola, i cal superar el nucli a tota velocitat per mirar d’escurçar en un quilòmetre la cua, i de baixada la mateixa maniobra, amb nous taps, a l’entrada i sortida. I ja posats, fins i tot en alguns casos, també hi ha qui, de baixada, entra a Bagà per fer maniobres semblants. A l’altra banda del túnel, no hi ha passos per nuclis urbans, però els avenços amb línies contínues són habituals, amb presses per no quedar atrapats en els passos de peatge. De cent a cent vint dies l’any vivim aquests drames, i tots els habitants de l’alt Berguedà (11 pobles de 15) queden atrapats, sense capacitat raonable de mobilitat. El Govern ens havia jurat tenir el tema resolt per a l’any 2020.