Ecoansietat

Fa unes setmanes es va fer viral un vídeo on una noia explicava que patia un trastorn d’angoixa relacionat amb el canvi climàtic. Un titular molt melós rere el qual vaig trobar nombrosos testimonis i poques dades concretes.

Després de rebuscar una estona qui havia fet l’estudi i com s’havia dut a terme, em vaig donar per vençuda. En alguns llocs se citaven informes, en altres institucions, i fins i tot «empreses de tendències globals».

Us he de confessar que a mi també em va entrar un puntet d’ansietat quan vaig intentar entreveure qui eren aquestes empreses i quin era el seu interès a participar-hi...

Sigui com sigui, el cert és que el missatge transmès és prou potent per emmascarar tot el que pugui quedar darrere. Doncs combina tres temes rellevants d’actualitat: salut mental, joves i canvi climàtic.

Que ningú s’espanti ni pensi que estic banalitzant sobre qualsevol tema relacionat amb salut mental, no és així. Ja me’n guardaré jo de jutjar-ho. Qui pateixi ansietat, sigui del tipus que sigui, cal que es cuidi molt i que es recolzi d’aquelles persones i professionals que puguin ajudar-lo a superar aquest procés. Ni més, ni menys.

Amb el que sí que vull fer una mica de sàtira és amb el contingut de la notícia en si. Doncs, segons es narra, un 75% de joves d’entre 16 i 25 anys de 10 països del món (encara no tinc clar quins són, però segur que saber-ho ens aclariria molts dubtes) estan aterrits davant el panorama de futur que els presenta la crisi climàtica. Jo també n’estic molt, d’espantada. Però no pel canvi climàtic, sinó per la forma que s’està tractant i vehiculant tot plegat.

Aquesta notícia n’és el clar exemple. És normal i lícit que ens preocupem per la salut mental dels joves, oi tant!, però el que no trobo tan admissible és que en certa manera desviem l’atenció cap a notícies «sensacionalistes» mentre ometem intencionadament problemes reals.

Qui més qui menys coneixerà de prop algun pagès o pagesa que dia a dia lluita per sobreviure en un entorn un xic difícil i incert.

En un moment se m’acudeix una petita llista de motius que ens generen ansietat: les normatives, la paperassa, la sequera, l’augment de preu dels insums, la situació de vulnerabilitat en què estem a l’hora de malvendre els productes a un mercat que es regeix per les normes de l’agroindústria i on els consumidors no poden o no estan disposats a pagar uns preus dignes pels productes de qualitat que oferim... i un llarg etcètera que a poc a poc fa que cada dia siguem menys i més cansats.

I és arribat a aquest punt quan l’assignatura «Relacions d’autoritat i poder» pren més sentit que mai. A primer de carrera no era capaç de veure tots els clars i obscurs que teixeixen la nostra realitat. I ara que puc mig intuir-los, m’envaeix una estranya sensació entre pena i tristor versus el futur.

Un futur que ens pinten molt negre, que segurament és una mica gris i que estic convençuda que, si prenem atenció i mirem on hem de mirar, podem aconseguir que torni a tenir una mica de color.