Crònica d’un desastre anunciat

Davant els resultats notablement pèssims dels nostres alumnes de secundària obligatòria en el darrer informe PISA (sigles amb què es coneix el programa internacional d’avaluació dels estudiants), qui més qui menys s’espolsa les pessigolles i tothom dispara contra tothom. Els sindicats contra l’administració, els pares contra el sistema, els mestres contra la burocratització en l’educació... Costa tant de reconèixer que entre tots hem generat un desconcert de desencerts? La crítica és fonamental per rectificar i avançar, però no ho és menys l’autocrítica. És a dir, què fer quan un alumne arriba a primer d’ESO confonent la mà dreta amb l’esquerra? Què fer quan el principal objectiu del sistema escolar és que el nen sigui feliç? Què fer quan cada setmana t’arriba un alumne nou a l’aula? Què fer quan el problema no és la immigració, però els millors resultats de l’informe PISA s’escauen en aquelles comunitats on l’índex d’immigració és més baix? Què fer quan hi ha mestres amb fòbia escolar? Què fer quan per a l’administració i els sindicats és més important la data d’inici de curs que com es comença el curs? Què fer quan, a l’inici de curs, en una reunió de pares d’una classe només compareix una tercera part? Què fer quan inspecció mira cap a una altra banda? Què fer quan l’única motivació de l’alumne és deixar de ser alumne? Què fer quan repetir curs només és repetir curs? Què fer quan un pare considera que insultar un professor és actuar en defensa pròpia? Què fer quan un pare delega en el mestre l’ús de bufetada per fer creure el seu fill? Què fer quan les aules d’acollida es converteixen en aules de recollida? Què fer quan l’únic requisit no acadèmic per accedir a una plaça de docent és superar la prova de la tuberculina? Què fer quan l’únic llibre que el mestre ha llegit en tot un any és el catàleg d’Ikea? Què fer quan es considera que la memòria és una pantalla superada? Què fer quan volem ensenyar els alumnes a navegar per internet abans d’ensenyar-los a construir una frase amb sentit? Què fer quan no sabem què fer?