Si sopes, no beguis

Han provat de reservar taula per sopar aquesta propera setmana?, vull dir per sopar fora de casa en pau, amb el Pau o amb qui sigui, en un ambient íntim, compartint bona cuina i bona conversa; ja els aviso que serà més difícil que trobar un entrepà decent de pa amb tomàquet i pernil al centre de Madrid. Aquesta és la setmana dels sopars d’empresa, l’època en què tothom es torna boig per reunir-se en multitud, excedint-se en tot allò que ens reprimim al llarg de l’any, amb l’excusa d’abraçar-nos repartint bons desitjos, fins i tot al costat de persones amb les quals desitjaríem no compartir ni l’aire que respirem.

És una d’aquelles tradicions nadalenques absurdes que no he entès mai, i que a més ens entestem a complicar amb performances com l’amic invisible, allò que dispara la venda de gorres, bufandes o colònies, i acaba fracassant quan l’originalitat i l’enginy de qui ha practicat l’autoria del regal es fa visible.

Els sopars que aquests dies omplen fins i tot els McDonald’s serviran per posar en pràctica les anunciades restriccions que ens aplicaran per la sequera, l’aigua serà el producte menys consumit, per això caldrà assegurar-se que l’empresa paga tota la despesa, o el consum de líquids d’alta graduació en la desinhibida sobretaula posterior pot acabar fent fonedís l’import de la paga extra. Això com a mal menor, perquè la factura del fisioterapeuta per minimitzar els estralls corporals de mitja hora de conga, donant voltes al menjador amb un barret de serpentines i confeti al cap pot ser memorable; encara que sempre és millor algun múscul desencaixat que quedar-se assegut al costat de qui ningú s’hi vol seure, habitualment el teu cap, amb un gotet de més que marca la diferència entre tornar a entrar a la teva oficina al dia següent, o trepitjar la de l’atur.

Afortunats els que tenen un vespre lliure per endrapar en la intimitat familiar, i si no és així, facin cas dels consells més importants per a aquestes ocasions: El primer no parlar mai de política si no saps quines subvencions rep l’empresa, o qui ha proporcionat el càrrec al teu superior; i el segon vigilar amb el patxaran i els gintònics després de les postres, perquè són la causa principal a l’hora d’acabar passant la nit amb qui no convé amb l’agreujant, gràcies a les xarxes socials i les noves tecnologies, que te’n penedeixis fins a les properes festes de Nadal si la prova del delicte acaba penjada a l’Instagram. Aquests propers dies de l’any són els únics en els quals sento una profunda enveja cap al sector que no es veurà obligat a patir aquest desfici de disbauxa alcohòlica i gastronòmica, quedant lliures de les conseqüències posteriors, parlo dels autònoms que gaudiran del privilegi de sopar amb la millor de les empreses: ells mateixos.