Des del meu costat del prisma

La Marató transgènere

Joan Canongia

Joan Canongia

Que TV3 fa temps que va deixar de ser la televisió de tots els catalans i catalanes és una realitat de la qual he parlat algunes vegades en aquesta columna. Els processistes ho donaven per molt bo perquè podien exhibir unes dades d’audiència força bones, i ho justificaven en el fet que era l’única emissora en català.

Ara sembla que a TV3 li passa com als processistes i, tot i que els índexs d’audiència no són un desastre, ja no són el que eren. Sembla que una part dels processistes ja no se la fan seva i la consideren una emissora al servei d’Esquerra. No sé què hi deu haver de cert en l’apreciació, però les dades d’un programa icònic com és La Marató comencen a ser preocupants.

És evident que una recaptació de cinc milions set-cents mil euros és una quantitat considerable, però és una pèrdua important respecte dels més de vuit milions de l’any passat, els nou de l’anterior o dels deu de l’anterior. Alguna cosa passa quan la recaptació és gairebé la més baixa en els últims vint anys.

Alguns poden dir que és el motiu del programa, la salut sexual i reproductiva. Aquest és un tema de salut tan important com qualsevol altre, és cert que en comptades ocasions comporta la mort, però sí que té moltes afectacions a la vida de les persones. I encara més si tenim present que actualment la maternitat cada vegada es retarda més i cada cop hi ha més necessitat de tractaments de fertilitat. Personalment, em costa molt de creure que la causa solidària sigui el motiu de la caiguda en la recaptació.

Després de pensar-hi, he arribat a la conclusió que va ser el biaix ideològic de gairebé tot el programa el detonant que va portar a la desconnexió de força ciutadans. Alguns van voler demostrar que a Catalunya estem a l’última, i van confondre un programa de salut sexual en un programa de propaganda de la doctrina Queer. Que en lloc de dones, es parli de «persones amb úter» o «persones que menstruen» em sembla fora de lloc en el context normal d’un programa d’aquestes característiques.

Aquí alguna cosa se’ls va escapar, o era això el que realment volien els responsables de La Marató? Hi ha una dada que fa sospitar, la Conselleria d’Igualtat i Feminismes va ser molt més activa durant el programa a les xarxes socials que la Conselleria de Salut. Potser sí que realment volien que el tema fos aquest, i el van camuflar enmig de la salut sexual i reproductiva.

El que és clar és que, si volien polèmica, la van aconseguir, atès que el feminisme clàssic no va estar callat i va voler deixar clar que avui els tractaments de canvi de sexe no tenen res a veure amb la salut sexual, i el que són, és un dels negocis més rendibles.

Desconec si TV3 creu que amb programes d’aquesta tendència atraurà més els joves, però tot fa pensar que perdrà part de la seva audiència clàssica, i serà molt difícil que trenqui les noves tendències de consum dels joves. Avui la televisió és una oferta més dins el món multimèdia que es consumeix a partir dels telèfons o ordinadors portàtils.