Els millors a empitjorar

És un cop dur: creure’s dels millors i ser dels pitjors. Em passava en els exàmens de mates. Sortir convençuda del resultat que m’havien donat els exercicis i, en voler contrastar-los amb els altres, adonar-me que a ningú li havien donat els mateixos que a mi. Algun dia havia arribat a pensar –en un evident assaig fallit de seguretat en mi mateixa– que potser tots els altres estaven equivocats. Però no. Mai va ser així en el cas de les mates. Suspens rere suspens, catejada rere catejada recuperada amb un sufi. Un sufi, un suficient, per als que ara ja no sàpiguen què és, era un cinc pelat que tenia gust de glòria. Perquè suspendre era una jugada. A casa hi havia males cares ci a final de curs podies repetir, així que, pel que m’hi jugava, anava amb ganes a totes les classes de reforç, sense traumes, i vaig assistir a totes les particulars que els meus pares bonament van pagar. Em vaig posar les piles i, per sort, va arribar el dia que me’n vaig deslliurar per entregar-me a les lletres. Ho recordo amb certa èpica, tot i que també ha passat el temps en què considerava una cosa graciosa no assabentar-me de res a classe de mates: és una carència que tard o d’hora evidencia limitacions per a la vida adulta. Almenys tinc el refugi de les lletres.

L’estrepitós informe PISA que ja tots coneixem tampoc fa cap gràcia. No sé d’on, però d’algun lloc menys important, menys transcendent, menys comprometedor per al nostre futur, haurien de sortir diners per canviar de dalt a baix un sistema pedagògic i social fallit. Perquè el que reflecteixen aquests resultats i les causes múltiples que se li atribueixen ja no és una cosa pedagògica. És social, econòmica i ideològica. No queda ni tan sols el consol que a d’altres els ha anat pitjor, perquè a la immensa majoria li ha anat millor. Tot i que els que ja tenim molt recorregut recordarem que abans, tampoc fa tant, argumentar que a tants d’altres també els havia anat malament no servia per a res, perquè sempre hi havia algú que et responia que en qui cal fixar-se és en els millors.