Nosaltres també som els del llibre

Un duet d’interns de Lledoners interpretant un Hallelujah de Leonard Cohen espaterrant. Una noia de la coral Joc de Veus d’Ampans cantant Santa nit a capella davant d’un teatre mut d’admiració que et fa qüestionar el significat de la paraula discapacitat amb totes les lletres. I un munt més de vivències i records que hem anat acumulant durant aquests cinc anys d’Emociona’t. Demà, una bona colla, ben diversa i plural, tornarem a aixecar el teló del Teatre Conservatori. I actuarem, ballarem i cantarem per reivindicar el dret de tothom a la pràctica artística. Perquè nosaltres també perseguim un somni: obrir un Xamfrà a Manresa. Xamfrà és un centre de Música i Escena del Raval que fa ús de la música, el teatre i la dansa com a eines de participació i inclusió social. Van començar el curs 2004/05 amb 16 alumnes i ara en són més de 400. La pedagoga Ester Bonal n’és la directora i des que la vaig conèixer, per a mi, ha estat un referent, tant a nivell musical com humà. Guardo com un tresor tots els documents que m’ha fet arribar amb la intenció d’ engegar un Xamfrà a Manresa. De fet – ho confesso– vaig dir que sí al càrrec de regidora amb aquesta idea i il·lusió. És obvi que no me’n vaig sortir; però això ja són figues d’un altre paner. Tanmateix, tossuts com som, demà representarem el nostre cinquè Emociona’t que és Nadal amb en Pau Casals com a protagonista. Perquè el prestigiós músic també era un dels nostres. També creia en l’art com una eina per fer un món millor. I demà, que bufarem cinc espelmes, comparteixo amb vostès algun dels fragments del discurs que l’Ester va adreçar als assistents quan ells, els de Xamfrà, en van bufar deu. Deia Bonal: «Xamfrà existeix perquè les persones puguem sentir-nos bé amb nosaltres mateixes i amb els altres. Perquè no volem cap infant, cap jove ni cap adult, sense música, sense teatre ni sense dansa. Perquè sabem que fer teatre, música i dansa, i fer-ne amb altres, toca profundament el nostre ser. Perquè creiem en la força de les arts com a eines de transformació social. Perquè la cultura és patrimoni de la humanitat i generar-la és patrimoni de la comunitat. Perquè la immersió en la pràctica cultural col·lectiva i quotidiana ens fa millor persones. Perquè aquesta pràctica ens aporta benestar i felicitat que no es compten amb diners. Perquè volem generar les condicions necessàries per poder compartir molts moments de la vida a través de les arts. Perquè l’accés a la vivència cultural és un dret de la gent i un deure de la societat. Per tot això existim. Per tot això volem que hi hagi més Xamfrans. Més espais als barris de les nostres ciutats i pobles on la gent pugui tenir accés a la vivència artística i continuada. Perquè aquesta vivència és un dels grans pilars que ens dignifica com a persones i que ens fa percebre el món i la vida amb la màxima plenitud i respecte. Hi tenim el dret! Hi tenim el deure! Fer Xamfràs no és una qüestió de voluntat, és una necessitat». Si mai passeu pel Raval i entreu al centre veureu tot un pany de paret ple amb tots els premis i reconeixements que han rebut al llarg de la seva trajectòria. Que si el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat, que si el Premi a la Solidaritat que atorga l’Institut de Drets Humans. L’últim ha estat la Medalla d’Or de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya. En l’acte de recollida del guardó –novembre del 2022– l’Ester va fer ressonar les paraules del poeta Federico García Lorca: «No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro». I l’Ester hi va afegir: Nosaltres, Xamfrà, som els del llibre. I nosaltres, tota la família de l’Emociona’t, també som els del llibre perquè també volem ser Xamfrà. Bona entrada d’any per tothom!