Les coses bones que ens passen

Gairebé sempre són silencioses i poc estridents fins al punt que poden passar perfectament desapercebudes en fullejar les pàgines d’un diari. Normalment, no generen grans titulars ni omplen portades, malgrat que tenen la capacitat de mostrar l’altra cara de la moneda. Tampoc solen tenir el ressò mediàtic esperat ni generar els clics tan buscats en la premsa digital, però continuen fent-se un lloc dins del gran volum de notícies que es publiquen cada dia, desmentint el vell principi del peridodisme que diu Good News, No news. Les bones notícies sempre hi són i ens conviden a pensar en les coses bones que també ens passen. Abans d’encetar l’any nou, aquest diari va publicar un recull de les notícies més destacades del 2023, entre les quals algunes dels successos més colpidors a les nostres comarques o la intensa sequera que ha buidat els pantans. D’entre les diverses informacions, també ressaltaven bones notícies com l’inici de les obres per a la construcció de la nova residència a Sallent, l’estrena de la nova escola La Serreta de Santpedor, la gran temporada del Club Egiba de Manresa que el projecta a l’any olímpic o la creació del primer cor mixt de l’Escolania de Montserrat en gairebé mil anys d’història.  A vegades, però, aquestes notícies amb rellevància informativa en anunciar un progrés o certs canvis socials queden en un segon pla davant d’informacions que generen més impacte en l’audiència com les tragèdies. Cada vegada que té lloc un succés tràgic el nombre de lectors, oients o espectadors que consumeixen mitjans de comunicació augmenta de forma considerable per la reacció emocional que ens genera i que ens fa empatitzar amb les víctimes. No obstant això, els periodistes sempre correm el risc de sobreexposar els fets negatius i acabar anestesiant la nostra audiència amb una sobresaturació d’imatges sobre crims, accidents o guerres que no són fàcils de processar. En un context en què cada vegada preval més el nombre de visualitzacions és un repte saber equilibrar la informació per dibuixar un món que no sempre és de color de rosa, però tampoc de color gris, on més sovint del que ens pensem poden conviure l’alegria i la tristesa a la vegada. La forma de veure i explicar la societat influencia cap a on ens projectem, quins són els nostres somnis. Tant de bo aquest 2024 ens permeti omplir els espais en blanc de notícies petites i silencioses, però revolucionàries, que aporten una dosi d’esperança i permeten mostrar la cara més amable d’aquest món canviant.