Quina manera de fer el ninot!

Gonçal Mazcuñán i Boix

Gonçal Mazcuñán i Boix

No recordo a qui vaig llegir recentment la cita «el foc al cor crea fum al cap» de Xavier Rubert de Ventós, filòsof, escriptor, polític que va exercir en les files del socialisme català quan el PSC encara no havia renunciat a l’ideari fundacional. En tot cas, m’ha vingut al cap aquesta setmana quan reflexionava sobre el sentit dels escarafalls generals que s’han fet sobre l’atupada, el gipó de llenya que li van clavar a un ninot de Pedro Sánchez uns eixelebrats de l’extrema dreta, congèneres dels que es van atipar d’arrencar llaços grocs i estelades, o d’amenaçar i agredir independentistes catalans amb permissivitat policial, impunitat judicial i aplaudiment del sector mediàtic que els esperona. Per descomptat, l’admirat filòsof no parlava d’aquesta mena de gent, sinó d’aquells que defensaven (o deien defensar) la independència sense tenir clar com s’havia de conduir el procés polític per a aconseguir-la. Però m’atreveixo a utilitzar el sentit de la cita per aplicar-lo a la hipocresia dels que ara denuncien comportaments intolerables en democràcia, quan ells han estat còmplices en el manteniment, creixement i expansió de l’espècimen. Anys amb responsabilitat i alternança en el govern, en connivència amb els postulats d’odi ancestral a tot el que interpreten posa en perill la unitat de la seva pàtria, els invalida ara com a víctimes de l’ofensa. El foc al cor els ha emboirat la mirada i la direcció correcta per no estavellar-se contra el mur judicial que van col·laborar a aixecar i que ara els barra el pas a qualsevol iniciativa virtuosa sorgida de la necessitat. Com que de tot se n’aprèn, seria bo que la gent d’aquí que tingui temptacions d’aprofitar el tema per verbalitzar un nou greuge comparatiu amb el menyspreu que van tenir les agressions catalanòfobes, s’ho pensi dues vegades: la quota de solidaritat ja està prou masegada i espremuda. Allò que ens ha d’importar ara mateix és tenir el cor fred i clar l’horitzó cap on es vol avançar. El ridícul que el facin els espanyols. Com l’estan fent els que es declaren defensors de la llibertat exigint l’apocalipsi penal contra els qui no pensin com ells. Atesa l’última celebració nadalenca confio que aquesta gent hagi rebut tones de carbó. Si els Reis exercissin de debò, la nit de divendres passat no haurien donat l’abast a repartir-ne; si venien de l’Orient haurien fet curt en origen (quin desastre i vergonya més grans!); i si fossin Mags dels bons no els hauria d’haver costat massa saber a qui l‘havien de deixar en càstig per mal comportament. Per exemple, han tingut clar si n’havien de portar a ses majestats del país veí?