Aprofitar l’avinentesa

La tiktoker Juliana Canet considera que Manresa és una de les ciutats més lletges de Catalunya. Sigui dit en broma o seriosament, no li falta raó. Caldrien tones de maquillatge per dissimular-ho, i tampoc no cal. El que potser caldria és treure’n partit, ara que la Canet ho ha esbombat als quatre vents. És qüestió de fer del pecat virtut i convertir aquesta rebentada en un reclam turístic, del tipus Manresa, la més lletja. Al poble francès de Condom, cansats que bromegessin amb el nom, els seus habitants van decidir crear el Museu del Condó, i no paren de fer calaix. El mateix haurien pogut fer a Lepe amb l’humor, a l’època que se n’explicaven tants acudits. Per què no rendibilitzar, doncs, les hipotètiques i reals lletjors manresanes i fer-ne un aparador de productes turístics? El futur Museu del Barroc atraurà visitants d’arreu, però n’atrauria més si es complementés amb el Museu del Kitsch o del mal gust. Essent com és Manresa la ciutat de Plácido, es podria oferir als turistes un scape-room als lavabos de Sant Domènec, i dedicar el Festival Clam a projectar i premiar les pitjors pel·lícules de la temporada. De fet, les pel·lícules del director i productor Ed Wood van ser comercialitzades amb un cert èxit com les pel·lícules del pitjor director de la història del cinema. Com en el temps del barroc, existeix un sector de públic no gens menyspreable amant de tot allò que és lleig i bruteja, i cal no desaprofitar-ho. D’iniciatives no en faltarien. Les pintures de la galeria de manresans il·lustres podrien ser substituïdes pels retrats dels manresans més clemídics i els jugadors del Baxi Manresa pels nans berrugaires de les ciutat. Ara que ve la Llum, jo convidaria la Juliana Canet perquè faci el pregó, i en acabat, en comptes de la cantada dels goigs, tal vegada Julio Madrid ens cantaria allò tan nostrat de Manresa es mi ciudad.