un territori que creix

L’arribada d’immigració en quantitats importants i en períodes curts de temps sempre és un gran repte per a qualsevol societat, i Catalunya ho està experiment amb escreix. Certament, l’ideal seria una immigració mesurada i seleccionada, i amb una administració preparada per integrar-la de forma òptima. Però l’experiència internacional indica que això és altament difícil d’aconseguir. I dades com les que avui publiquem del padró municipal, o les que vàrem publicar fa pocs dies sobre l’evolució del creixement vegetatiu, ens indiquen quina és l’alternativa. Sense immigració, la Catalunya central estaria en un procés de decreixement demogràfic galopant, i assoliria nivells d’envelliment incompatibles amb una societat dinàmica. Pel contrari, la immigració ens permet mantenir una línia ascendent i un rejoveniment constant. Manresa, que va estar dècades encallada en els seixanta mil habitants, acaricia els vuitanta mil; Sant Vicenç ha superat els deu mil habitants, i Berga és al llindar dels 17.000. La regió central està esquivant el risc del buidatge demogràfic, un mal definitiu. Convé tenir-ho present per veure en tota la seva globalitat els efectes de la immigració.