Aigües revoltades

Escoltar les converses al vestidor del gimnàs és un bon indicador de l’estat d’ànim, les preocupacions del personal i el grau d’ebullició d’alguns temes; quan semblem tots iguals, relaxats després d’una dutxa, amb la tovallola al voltant de la cintura per tapar les misèries i res més que ens pugui identificar, és quan les opinions flueixen menys condicionades i sense cap mena de d’aturador ni vergonya.

En aquest escenari on es comparteixen els problemes que ens angoixen, on s’haurien d’escoltar els debats sobre qüestions transcendentals, els darrers dies a més del Barça que és el top de les discussions, l’aigua ha estat el tema estrella entre els experts llicenciats en opinió urbana; i les aigües, més que encantades com a l’obra d’en Puig i Ferrater, baixen revoltades amb tendència a provocar situacions escaldades, segons vagin els esdeveniments o les pluges.

Una majoria dels conscienciats per la creixent sequera, expressen que la principal preocupació és que els tanquin les dutxes del gimnàs o que aquest estiu no puguin omplir la piscina; encara que d’aquests, un ampli percentatge opina que no n’hi ha per tant perquè com ha passat en situacions anteriors, al final el cel es compadirà de nosaltres i l’aigua ens caurà al damunt a dojo i sense estalviar; són els mateixos que no entenen que s’ha acabat això dels cicles racionals de pluja, que estem ben fotuts per un desastre que es diu canvi climàtic, i sobretot que quan plogui podria ser que ho fes tan intensa i catastròficament, que l‘aigua ens acabi sortint per les orelles i les finestres de casa.

Però poca broma, perquè quan escoltes els arguments sobre les conseqüències del gran problema, tothom opina que l’únic que acabarà pagant i no es podrà dutxar ni capbussar-se a l’estiu, serà el pobre poble; la conclusió final mentre es comencen a escalfar els ànims, és que tota la culpa, com sempre, és del govern per manca de previsió, el que vol dir que si es tanca l’aixeta de les dutxes s’haurà de començar a obrir la de les dimissions.

Espectacular el que es pot aprendre a les masterclass dels vestidors entre la intimitat, la familiaritat i la franquesa, on es posa en evidencia que les dificultats provocades per la sequera als rius i als cervells són importants. Podem acceptar que ens deixin xops de corrupció, que el deute públic ens ofegui, que el fracàs escolar ens inundi, que un estat senil tiri els nostres drets i la nostra identitat a la tassa i tibi la cadena, però compte si ens toquen la dutxa i la piscina, això sí que no perquè serem un poble vençut, però brut mai!. Ja cal que s’afanyin a treure tots els sants en processó perquè vist el que encén els ànims i preocupa de veritat, a no ser que el Barça guanyi el triplet, o cau l’aigua o cau el govern.