I per a la tos no hi ha res més?

Auna certa edat has tingut prou grips i refredats per haver-te fet una idea de què pots esperar del que et vendran a la farmàcia. I malauradament, el que en pots esperar és, sobretot, decepcions. Hi ha un bon arsenal per a la febre i la congestió, però resulta ben xocant que la mateixa indústria que fa miracles en malalties gravíssimes no hagi estat capaç de combatre de debò dos problemes tan habituals com el mal de coll i la tos. I no deu ser pas per falta de motivació: veient els anuncis a la televisió queda claríssim que qui trobi la tecla màgica es farà d’or. Ja seria hora. De moment, per al mal de coll de debò, el que agafem els que ens ho prenem seriosament, només hi ha caramels que alivien una estona (els que no porten algun component com la lidocaïna, ni això), i per a la tos potent ja pots anar obrint fluimucils que si no trobes qui et recepti algun xarop amb codeïna (sí, només per a tos seca; sí, compte, que és molt addictiva) et pots preparar per a nits inoblidables. Al final, quan a la farmàcia ja t’han donat el material «més fort» (una denominació curiosa) que diuen que tenen, quan ja has provat aquells productes amb herbes dibuixades a la capsa que, si en mires la composició, ofereixen les mateixes combinacions de pura química que tota la resta, i quan ja només consideres la possibilitat de saltar per la finestra abans d’afrontar una altra nit del lloro, només queda el consell resignat de l’amic o de la iaia: mel i llimona i beure molta aigua. I quanta és molta? Segons l’Acadèmia Nacional de Medicina d’Estats Units, molta és superar àmpliament els tres litres, a banda de la ingerida amb els aliments. Glups. Bevent tota aquesta aigua, millor tenir el lavabo a prop i no estossegar gaire fort.