Jesús comença la campanya del nou regne

Poc abans Marc ens havia dit que Jesús, passant per al Llac de Galilea, havia cridat a dos homes pescadors: Simó i el seu germà Andreu, i una mica més enllà, a dos més Jaume i Joan, fills de Zebedeu. És de suposar que n’hi havia molts més. Deixen de pescar i el segueixen. Arriben a Cafarnaüm, lluny de Galilea, i entren a la Sinagoga. Era dissabte: «Jesús es posa ensenyar amb autoritat i no com feien els mestres de la Llei, amb l’admiració de tothom. Hi ha un home, posseït d’un esperit maligne», que no aguanta més: «Per què et fiques amb nosaltres? Has vingut a destruir-nos?....Però Jesús el va increpar dient: surt d’aquest home!... L’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xicle i en va sortir sorpresa general: què és això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! I la seva anomenada s’estengué per tota la Galilea»(1,28) Segueixen 6 paradigmes més en la mateixa línia. (1,29-2,22)

Segons Marc és el primer acte de proclamació pública del Nou Regne a la sinagoga de Cafarnaüm. Però què va passar? Tot indica que ve del fet de parlar amb autoritat i ser efectiu: allibera un home maleït dins d’una sinagoga on tot havia de ser pur. La nostra societat és molt més complexa. Ara vivim en el temple Universal de la maldita comunicació, parcial, sectària i immediata, per on circulen les diferents lògiques guerreres. En aquesta societat hi ha també els defensors del sagrat i de les lleis intocables i la claca farisaica que els adulen.

Però també hi ha els qui curen i acullen: la bona gent, els professionals i voluntaris de centenars d’oficis. I no hi manca l’Esperit del Jesús Galileu, que s’encarna en moltes paraules i mans formant petits grups per tot arreu. Som molts que estem en la via de l’alliberament d’un nou Món, no en tinc cap dubte, però Déu me’n guard de discutir-ho. Les sorpreses i els amors s’admiren...(podeu continuar)