Quantitat i qualitat

Svetislav Pesic, exitós entrenador de bàsquet serbi, ben conegut de l’afició blaugrana i vigent subcampió del món, ha començat l’any criticant el format de l’Eurolliga. Segons el seu punt de vista, el sistema actual de 34 jornades de lliga regular, de play-in, play-off i final a quatre, és excessiu, sobretot la fase inicial. Diu que caldria augmentar el nombre d’equips i tornar al format anterior, amb diverses fases de grups prèvies a les eliminatòries. Segons ell, el sistema actual deriva en massa partits intranscendents i, per tant, les Eurolligues d’abans eren més emocionants i millors. I no hi puc estar més d’acord.

Ja sabem que el que ara importa són els diners i que cal jugar molts partits contra equips potents perquè les televisions paguin més i obtinguis més públic, però potser també caldria pensar que la qualitat, aleshores, baixa. Perquè amb el calendari de bojos que tenen els clubs, tant és perdre un partit de la jornada 22, hi ha temps per recuperar-ho. Abans, tothom esperava els grans duels de la competició europea, eren especials i les diverses fases provocaven punts d’interès durant el torneig. Ara aquests són cada cop més espaiats.

I això no només afecta el bàsquet. L’altre dia em va passar una cosa impensable en mi, per a la gent que em coneix, fa un temps. Vaig plegar de treballar i a la ràdio, anant a casa, vaig sentir que parlaven del Betis. Jo no sabia per què ho feien i resulta que es tractava del rival del Barça de futbol l’endemà. I n’estic tan despistat, de tants partits, que jo ni ho sabia. Vaig pensar que, més enllà que cada dia toco menys quarts i hores, potser li passa a més gent, que tanta quantitat la desconnecta i que molt, sovint, no vol dir millor.