L'última ruleta d'en Xavi

Quan era futbolista, Xavi executava unes ruletes magnífiques. Feia una vola de 360 graus sobre ell mateix mentre amagava la pilota. El que era més sorprenent era que el rival que l’havia acarat acabava al seu darrere sense adonar-se’n ni saber com hi havia anat a parar ni, el més transcendent, on caram era la pilota.

Dissabte a la nit, després de la històrica derrota contra el Vila-real —feia més de 60 anys que el Barça no encaixava 5 gols al seu camp, a banda de ser un acomiadament virtual del títol de lliga—, Xavi va dibuixar la que sembla ser la seva última ruleta, aquesta com a entrenador. Va dir que se n’anava, però que es quedava (encara ahir va afegir-hi que no descartava tornar). El president Laporta, que li va acceptar el gir “perquè és una llegenda”, va anar a parar a la seva esquena sense adonar-se’n. I, encabat, va filtrar la pilota als jugadors amb una passada d’aquelles que només ell podia imaginar. Del que havia succeït en el partit, ja ningú més se’n va recordar.

Ningú pot saber a hores d’ara si la darrera filigrana d’en Xavi tindrà les conseqüències positives que va dir que pretenia. Tant de bo! El llenguatge del futbol —que existeix!— és capriciós i indesxifrable. Tot i que no sembla que el seu anunci hagi de resoldre cap dels problemes futbolístics que l’han dut a perdre tres títols en a penes de quinze dies. Avui contra l’Osasuna es començarà a veure. Llavors, en cas que, efectivament, hi hagués una reacció contundent i tingués continuïtat a les pròximes jornades, es podrà qualificar de punt d’inflexió o de cluc l’última ruleta de Xavi.

Tanmateix, pel que fa al FC Barcelona com a institució, la gestió de l’adeu en diferit de Xavi afegeix un altre senyal negatiu, aquest o exactament de feblesa, no només, sinó més aviat d’improvisació i desgavell, impròpia d’un club que pretén mantenir-se en l’elit del futbol professional.