L’aposta del museu

El Museu del Barroc de Catalunya -de Manresa- va mostrar-se ahir per primer primera vegada, un cop enllestides les obres que permeten exhibir la col·lecció que en constituirà el nucli central. És el resultat d’una operació de 9,4 milions d’euros, una bona part de la qual va més enllà del museu. És una obra important que ha d’aportar a Manresa diverses coses: una nova arquitectura que vagi esdevenint una imatge distintiva de la ciutat, un equipament cultural d’abast nacional i una injecció de vida en un dels sectors més degradats de Manresa. S’hi poden posar objeccions raonables: la intervenció arquitectònica pot ser estèticament discutible segons els gustos de cadascú; ha estat objectivament criticable pel desviament de costos i pels retards exagerats en l’execució; i es pot considerar que el cost és exagerat per a un equipament que, ben cert, no és indispensable. Però totes les ciutats han de fer les seves apostes, i Manresa en necessita unes quantes. La valoració s’haurà de fer en funció del resultat. Si atreu visitants, si genera una nova dinàmica urbana al seu entorn i si els manresans es fan seva la nova imatge, haurà estat un bon negoci. Si no, hauran estat massa diners, i molt mal gastats.