Josep Pons i Viladomat

He decidit acceptar el lideratge d’un nou projecte orquestral després de la deliciosa etapa del Liceu». Així ho explica Josep Pons a la seva pagina web oficial. El projecte és amb l’orquestra alemanya Deutsch Radio Philharmonie.

Els puig-reigencs seguint amb atenció i estima la seva carrera professional, orgullosos perquè ell mai s’oblida de dir que és de Puig-reig, i del Berguedà, i alhora de ser ciutadà del món.

L’any passat, el volum 13 de Archivo de Creadores (La Fábrica) va editar amb el títol Diez hores con Josep Pons un magnífic llibre on, a manera de conversa el periodista Jesús Ruiz Mantilla repassa la seva biografia que és historia de la música clàssica a l’estat espanyol.

Us anoto els títols dels catorze capítols, que es llegeixen com si els escoltessis: El primer sonido; la Escolania de Montserrat; Una vocación clara; La salida al mundo; El Teatre Lliure; Una historia escrita por singularidades; Hacedor de orquestras; Viaje al flamenco y al rock; Al rescate de la Orquestra Nacional La transformación del Liceu; Miedo a Wagner; ¿Entretenimiento o cultura?; El arte como una verdad; Todos en un mismo punto.

Els últims paràgrafs d’aquestes converses fan referencia a la Virginia i al seu compromís amb la comarca, i com a la casa berguedana gaudeixen del retrobàvem amb la comarca on van néixer.

Però als capítols d’aquesta llarga conversa de més de cent-cinquanta pàgines, que no es poden resumir, hi ha aspectes que si que vull destacar: el fet que viu apassionadament cada etapa de la seva vida, però també tots i cadascuns dels seus treballs: «A cada concert visc una emoció íntima».

El setembre de 2019, en motiu del 50è aniversari de la Polifònica de Puig-reig. 1.200 persones vam omplir pavelló gran de Puig-reig, per escoltar la Polifònica i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, en un concert molt especial perquè per primer cop, i de manera excepcional, la formació del teatre d’òpera per primer cop al Berguedà i amb Josep Pons, director artístic del Liceu, al capdavant.

Emoció íntima del director, de la Polifònica, de l’orquestra, i dels privilegiats que vam ser presents en un concert que va transformar un discret pavelló esportiu en un gran teatre líric. Aquell dia els nou-cents oients vam fer un viatge emocional al Liceu, a la Scala de Milà, a la Fenice de Venècia, a l’Opera de Paris... sense moure’ns de Puig-reig.

«Les Voici la quadrille» de l’obra Carmen de Georges Bizet, el «Coro di matadori» de la Traviata de Giuseppe Verdi, «L’heure s’envole» de Romeo i Julieta de Charles Gounod, l’obertura i el cor de l’entrada dels convidats de Tannhäuser de Richard Wagner i les danses Polovtsianes del Príncep Igor de Borodin, «Vedi le fosche notturne» de Il Trovatore i «I va pensiero» de Nabucco...

Emocions íntimes i compartides.

Un magnífic regal del gran director a la Polifònica, a Puig-reig i en record d’un altre gran mestre Ramon Noguera Subirana.

La Deutsch Radio Philharmonie està de sort.