La revolta pagesa

Els pagesos catalans estan donant un cop de puny a sobre la taula per expressar un profund malestar i per avisar de quelcom que ens ha d’importar a tots: el sector primari del nostre país està en un greu procés de reculada i avancem cap a la desaparició d’una activitat econòmica sense la un país no és un país. Sense pagesos no hi ha autonomia alimentària (ja no parlem de sobirania, que segurament és impossible), no hi ha població sobre el terreny, no hi ha ulls sobre els boscos i no hi ha gairebé res del que agrada trobar als urbanites quan surten de cap de setmana. Mantenir viu el sector primari és una necessitat existencial, més enllà de la seva importància econòmica. Tanmateix, els governs -el català, però també els altres, si jutgem pel malestar que travessa Europa- no estan responent a la necessitat que tenim de protegir-los. Sovint, la política agrària consisteix a crear unes condicions de mercat que fan impossible que competeixin i, llavors, mantenir-los vius amb subvencions que es concedeixen de forma irracional, tard i malament. No és això el que volen, i no és això el que necessitem. Els pagesos volen fer de pagès; només cal posar-els-ho mig fàcil.