Era necessari investigar en temps del procÉs?

En el llarg trajecte del procés (prolegòmens, inicis, moment àlgid i postprocés) s’han produït tota mena d’accions i actuacions, moltes d’elles, clarament fora de la legalitat. Fins a quin punt eren delictives? Se n’han jutjat algunes, en queden altres de pendents, i moltes, ja només seran jutjades per la història. Una història que serà escrita en moltes diverses versions, però les més autèntiques i fonamentades, seran molt dures per a tots els protagonistes. Tant els d’aquí com els d’allà. I no acceptarem tapar unes amb les dels altres, cosa molt habitual, a casa nostra. Ara mateix, es volen amplificar totes les accions encobertes, sota el nom d’operació Catalunya, per minimitzar les dutes a terme pels impulsors del procés independentista.

Que allà tinguéssim un bon nombre de mediocres i ineptes, no ha d’encobrir que aquí patíssim semblant situació. La ignorància i menyspreu per la realitat d’un país com Catalunya, amb prop de set milions d’habitants (2017), dels quals més de quatre milions no combregaven ni acceptaven els postulats independentistes, ja indica com de beneits eren els impulsors. Que el moviment arribés a cotes de trencament de la legalitat i intent d’imposar-ne una altra, malgrat estar en un Estat clarament democràtic, situat en el lloc dinovè, per totes les agències de control de la qualitat democràtica, ja mostra la deriva totalitària d’uns protagonistes que havien perdut els papers i baixaven per un precipici sense saber què hi havia a baix.

És evident que amb un govern central, diferent, conformat per persones més preparades i formades, mai s’hagués arribat a les cotes a que vam arribar. Dit això, era lògic investigar, espiar, infiltrar agents en els moviments, lligats al procés? Per descomptat que sí. Tots els Estats, tots els governs disposen d’unes eines per a saber què passa en tot el territori, oimés si en un lloc concret s’estan produint moviments contra la legalitat, des del mateix govern. No oblidem que parlem d’un Govern de la Generalitat que tenia un pressupost de 30.000 milions, amb dos-cents mil funcionaris a càrrec. I molt més rellevant, d’aquests, 16.610 eren Mossos d’Esquadra (2017) degudament equipats i armats. I altres prop d’11.000 policies municipals, igualment armats. Els primers a les ordres d’un president i un conseller d’interior, en situació d’insurgents. I els altres, a les ordres d’uns dos-cents alcaldes, que creien jugar amb foc com si fos la nit de Sant Joan .

Vam estar a prop, molt a prop d’un enfrontament civil, per culpa d’uns beneits d’aquí, no degudament frenats, per uns altres beneits d’allà. Que quedi clar que no haver fet un bon ús de les eines democràtiques, ha de ser investigat i castigat, però que ningú vulgui tapar aquells errors i males pràctiques, com excusa per les immenses il·legalitats comeses aquí. Aquí, es van trencar les regles de joc democràtic, es va vulnerar la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, i mai més poden tornar-se a repetir fets semblants.

Vaig votar a favor dels indults, com ara he votat a favor de l’amnistia. No, perquè se la mereixin els futurs amnistiats, en absolut, sinó perquè se la mereix el país, per recuperar la normalitat i atrapar el temps perdut.