Els cinc pecats capitals de la CUP-Berga

Anem de cap a la Setmana Santa però a Berga la CUP ja ens ha fet pagar la penitència de seguir governant malament la ciutat conjuntament amb ERC i amb els escolanets de Junts per Berga, els seus fidels seguidors. Els tres grups municipals i tal com feien els antics berguedans per aquesta època anaven a pregar i demanar perdó pels seus pecats. Però quins han estat els cinc grans pecats capitals que han comès?

La golafreria s’ha manifestat en la seva gana insaciable per gastar a tort i a dret diners públics en àpats superflus. El darrer exemple podria semblar un banquet celestial: gairebé 10.000€ en dietes pel «Càtering del IV encuentro de gestores de patrimonio cultural inmaterial de España». Certament, una indulgència que ens recorda els banquets de l’època medieval, amb la diferència que aquí es serveixen amb diners públics.

L’avarícia, no és simplement una qüestió d’interès propi, sinó una pràctica que hauria de ser un acte en honor al bé comú. En lloc d’això, sembla que han convertit els seus actes en miracles auto-infligits que han passat de proeses a miracles. Com l’enderroc de l’edifici de Finques Ciutat comprat per l’últim govern convergent de la Ciutat per millorar i esponjar l’accés a la plaça del Forn. Aquest projecte que de la nit al dia reneix de les seves pròpies cendres. Un miracle cupaire que impedeix el seu enderrocament (una altra licitació deserta com la del contracte de la grua), fins i tot quan altres posen condicions a canvi. Qui ho diria Junts per Berga?

La mandra és una actitud pecaminosa que ha estat la causa de les principals discussions al ple, frenant el progrés en temes estàtics, com el contracte de neteja que va ser aprovat per la comissió d’estudi al desembre de l’any passat. Les ordenances de civisme, tan desfasades en el temps que fan de la ciutat un territori brut i fosc, han quedat a la deriva des de setembre del 2023. Fins i tot la licitació del camp de futbol, malgrat les infàmies, avança com un somni per la vagància de fer com a mínim un canvi just i ètic, fins i tot en èpoques de decrets de sequera, que en algun moment impediran fins i tot regar-lo i que és el moment d’implementar el projecte amb aquestes mesures.

La ira no està absent en aquesta sagrada narrativa berguedana. La CUP saben practicar com apòstols justiciers, enviant als seus emissors com a fúries infernals a castigar a Déu i sa mare.

Per últim l’orgull és el més gran pecat dels profetes cupaires que els fa perdre el sentit de poble pel qual en un moment no massa llunyà els va fer guanyar però que per respecte i dignitat haurien de deixar-lo de banda i començar a fer ús del què tan bé coneixen, les falses promeses, i com a mínim transformar una mica d’aigua en vi encara que sigui reconeixent avinences amb altres i treballant conjuntament pel bé de Berga.

I si al final no es redimeixen, sempre poden al·legar que no són creients. Que comenci la processó dels pecadors governants de Berga, escolanets inclosos.