«Força i coratge, gent del camp!»

Tota la unanimitat de pensament i d’actuació del nacionalisme espanyol deixa en ridícul l’exasperant resposta de desunió i disconformitat del nacionalisme català en les seves variants independentista, autonomista, confús, dimissionari o absent. Mentre l’espanyolisme passa via a perseguir, criminalitzar, eliminar qualsevol identitat que qüestioni el supremacisme de la seva, el catalanisme perd pistonada esforçant-se a dividir-se, a embrollar-se en disquisicions sobre la puresa o la impudícia dels actes que interpreten descoordinadament els uns, els altres i els de més enllà. Mentre la ciutadania espanyola rep dosis diàries de catalanofòbia per encapsular el pensament únic, la moral de victòria de la societat catalana que va forjar admiració internacional per l’exemplaritat de la seva reivindicació, es va descabdellant sense que ningú sigui capaç de teixir un missatge clar i encoratjador. Contràriament, el dia a dia informatiu mostra el desori de la política catalana, convertida en un galliner amb galls busca-raons. I si s’analitza el missatge dels que opinen a mitjans i xarxes socials venen ganes de seguir l’exemple novaiorquès de denunciar-los per perjudicar la salut mental de la població. No hi ha propostes de redireccionament que puguin reeixir, perquè les desqualificacions viscerals impedeixen cap debat enraonat. I així no, que no s’arribarà enlloc. Ni es fixaran objectius clars i com aconseguir-los sense gent que s’arremangui. Aquesta és, potser, l’única coincidència de gairebé tothom que no viu de la política: no sortiran nous lideratges si la gent no demostra voler-los i acompanyar-los en el compromís i el sacrifici personal (diguem-ho clar, que la independència no sortirà gratis). D’aquí la necessitat de recuperar la mobilització general que, com reflexiona el lector anònim: «les revolucions i grans canvis de tendència amb avenços en tots els sentits, s’han iniciat als carrers, amb la gent dempeus, amb missatges gens carregats ni polititzats, com els que empren els pagesos ara revoltats. Un goig sentir-los a parlar tant clarament reclamant els seus drets que també son els nostres. Per donar-los suport, ara ens toca militar també en aquesta revolta pagesa, deixant de comprar productes que venen de lluny, de molt lluny. Adquirim d’una vegada per totes només productes de proximitat i quan correspongui per l’època de l’any que els toqui. Força i coratge gent del camp!». Queda clar: les batalles es guanyen anant tots alhora. Per què us penseu que els partits autonomistes van decidir desmobilitzar el Tsunami, i que el Partit de la justícia el qualifiqui ara de terrorista?